Colom Capibec
Origen
modificaAquesta raça va ésser creada cap al 1900 pel columbòfil català Salgot. Sembla que procedia de l'encreuament entre el colom de Vol Català i la Figureta. Aquesta darrera raça, encara que habitualment se la considera colom de fantasia, té bones aptituds de vol. El Capibec es va criar per la seua bellesa -tenia una gran finor i esveltesa, i una gran suavitat de plomatge- i també s'utilitzà per al vol.
El seu caràcter era summament dòcil i tranquil, però al mateix temps espavilat. Era bon volador i ho feia en estol.
Petit i elegant
modificaEl colom capibec era un colom petit (170-230 g), elegant i de posat vertical. El cap era també petit i planer al capell, cosa que li donava un aspecte quadrat ("cap d'avellana"). El seu bec era curt, més curt que en el Vol Català, mai rabassut. Lleugerament inclinat cap avall, i de coloració segons el plomatge. Les carúncules nasals eren d'un color blanc purpuri. Els ulls se situaven a la part anterior lateral del cap. L'iris era de color blanc perla, amb una orla esquitxada de rogenc a la part exterior, ulls de peix. La nineta era marcadament petita. Els rivets oculars eren fins, llisos i d'un color clar.
El coll era llarg o mitjanament llarg i amb una ploma molt sedosa a la part de davant ("venera"o "rofil"). Era estret a la gola i bastant ample a la seua base. El pit era ample, prominent i arrodonit.
L'espatlla era ampla entre els braços i progressivament més estreta cap a la cua. Mantenia una inclinació respecte de l'horitzontal d'uns 45°. Les ales eren mitjanament llargues, proporcionades, ben aferrades al cos, descansant sobre la cua sense entrecreuar els seus extrems. La cua era estreta, d'un màxim de ploma i mitja d'ample. Les potes eren una mica més curtes que en el colom de Vol Català, però no li restaven esveltesa. Les canyes estaven netes de plomes i eren de color vermell llustrós. Tenia una tendència, heretada de la Figuereta, de parrupar enfilada sobre els dits davanters.
Menys fort que el Vol Català
modificaEl Capibec no presentava la mateixa amplitud de vol que el colom de Vol Català: el tenia menys fort i feia girs i tombs més suaus, però mostrava un sentit de l'orientació més elevat.
Llisos, enters, nevat, suau
modificaEn la raça es podien trobar, principalment, animals "llisos" o "enters" i "cues blanques" (que eren els més típics), "ales blanques" o el "cap de frare". El plomatge més corrent entre els llisos era el blau barrat, el blau escatat o "nevat", el "suau", el negre, el roig i el groc.
Bibliografia
modifica- Antonin, J.: Revisión y Estado Actual de las Razas de Palomas Españolas. Arte Avícola, 13. Any 1996.
- Castelló, S.: Colombofilia. Estudio completo de las Palomas Mensajeras. Su cultivo, educación y Aplicaciones. Telegrafía Alada y Sport. Biblioteca de l'Avicultor, volum II. Barcelona, 1894.
- Cavanilles, J.: Historia Natural de las Palomas Domésticas de España y Especialmente Valencia. Anales de Historia Natural, I: 146. Any 1977.
- Dürigen, B.: Tratado de Avicultura. Especie y razas. Volum I. Gustavo Gili, Barcelona, 1931.
- FAO: World watch list for domestic animal diversity. Sherf, B. (editor). FAO. Roma, 2000.
- Levy, W. M.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. TFH Publicacions, Inc. Jersey City. Any 1965.
- Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 245-246.
- Prat, P.: Afició pels coloms i els seus vols a Menorca (segles XIX i XX). Menorca, any 2002.
- Wendell, M. L.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. Levi Publishing Co. Sumter. Carolina del Sud, Estats Units, 1996.