Fàbrica Coma Cros
La Fàbrica Coma Cros és un conjunt d'edificis fabrils de Salt (Gironès) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 78 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Salt (Gironès) | |||
| Localització | Sant Antoni, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 39623 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Factoria Cultural Coma Cros | |||
_Fa%C3%A7ana_lateral_amb_arbre.jpg)
Descripció modifica
És un conjunt d'edificis de diferents èpoques i de grans dimensions que van conformant un patí interior amb un túnel d'accés.[1]
Oficines i casa del director: edifici de 4 plantes, de caràcter més urbà i amb una escala noble.[1]
Nau Kropotkin: el nom prové de quan fou confiscada a la Guerra Civil espanyola per la CNT. És un edifici de tres plantes i golfes de 1.850 m² cadascuna. Té coberta a dues vessants i grans obertures en totes les façanes. L'estructura interior de les plantes és de sostre de revoltons sostingut per columnes de fosa. A les golfes trobem un espai admirable amb una estructura d'arcs de maó massís i claraboia central amb bigues de fusta de nova construcció.[1]
Nau zona nord: Edifici de tres plantes que connecta la Kropotkin amb la mitjana i de llevant.[1]
Edifici de la Caldera i Xemeneia: dos edificis a l'interior del pati amb la xemeneia de planta octogonal feta de maó massís.[1]
Nau mitjana: darrere de la casa del director. Té 3 plantes amb obertura al pati interior.[1]
Nau de llevant: gran sala diàfana d'aproximadament 400 m², amb estructura d'arcs mig punt de formigó amb tensors de ferro a cada base d'arc i obertures entre pilastres a la banda est i finestrals a nord.[1]
Història modifica
El 1846 es va constituir la societat Ramió i Cia, que el 1855 construí dues fàbriques al veïnat. L'any 1861, Pere Ramió instal·là una fàbrica a la travessera de Sant Antoni.[1]
El 1866, la societat Coma, Ciuró i Clavell comprà la fàbrica d'Oliveras i Cia, i l'any 1870 s'hi produí una vaga. L'any 1910, Joan Coma i Cros n'esdevingué l'únic propietari. Fins a l'any 1923 s'amplia la fàbrica, es modifica el traçat de la séquia i es construeix la central elèctrica.[1] Entre el 1919 i el 1922 se succeïren diferents vagues, i el 1924 s'hi produí un icendi en un dels edificis.[1]
El 1969 s'hi feren obres d'ampliació i fou adquirida per Indústries Burés, propietat de la família Juncadella, que el 1990 la vengué al grup Torras-Kio.[1][2] El 1995 fou adquirida per l'Institut Català del Sòl,[1] i després del seu tancament el 1999,[2] va ser cedida a l'Ajuntament de Salt, que la rehabilità per donar-li un nou ús com a equipament cultural (vegeu Factoria Cultural Coma Cros).
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Coma Cros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Bagué, Gerard «Cierra Coma Cros, una histórica del textil». El País, 23-06-1999.
Bibliografia modifica
- Cabana, Francesc «De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Coma Cros |
- «Fàbrica Coma Cros. Factoria Cultural Coma Cros». Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català.