Comerç just

forma alternativa de comerç

El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats (els consumidors) i els països en via de desenvolupament (els productors).[1] La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:[2]

  • Assegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.
  • No acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotació infantil.
  • Igualtat entre homes i dones.
  • Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
  • Ser respectuosos amb el medi ambient.
  • No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
  • Estructures democràtiques.

Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 € en preus de 2010, el productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.[3]

Història modifica

Les primeres organitzacions de comerç just neixen a meitat dels anys seixanta del segle xx amb les primeres organitzacions a Bèlgica i als Països Baixos. En els anys setanta aquests primers grups es van seguir desenvolupant al mateix temps que venien productes elaborats pels camperols i artesans dels països del sud denunciaven les injustícies del model comercial internacional. Als anys vuitanta es consoliden les organitzacions importadores i augmenten les botigues de comerç just com a canal habitual de distribució. L'any 1989 es va crear la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT) amb la voluntat de reunir a organitzacions del nord i grups productors del Sud sota una mateixa coordinadora. Als anys noranta la pràctica del comerç just es va estendre i es va configurar com un moviment que integra ONG, botigues, importadores i distribuïdores. N'és un exemple la xarxa d'Intermón Oxfam, amb més de trenta botigues a Espanya.[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Comerç just». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Què és el Comerç Just». Som Comerç Just i la Banca Ètica, 04-02-2013. Arxivat de l'original el 2019-07-09. [Consulta: 9 juliol 2019].
  3. «El cafè que no treu la son». Revista IO, núm.19, setembre 2010, pàg. 24.
  4. «Comerç just». Intermón Oxfam. [Consulta: 28 febrer 2012].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica