Comitè de Seguretat Nacional de la República del Kazakhstan
El Comitè de Seguretat Nacional de la República del Kazakhstan és l'agència d'intel·ligència del Kazakhstan. És abreujat com a NSC,[1] i KNB.[2] També és coneguda de manera no oficial com al Servei de Seguretat Nacional Kazakh.[3] És la branca del servei d'intel·ligència que s'encarrega dels assumptes interns, en complementació de Syrbar, que és el servei d'intel·ligència kazakh encarregat en afers exteriors.[4] Depèn directament del president del Kazakhstan.[5] Alhora, les forces frontereres depenen de l'agència.[6] És considerat que viola drets humans.[7]
(kk) Қазақстан Республикасы Ұлттық Қауіпсіздік Комитеті 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | servei d'intel·ligència | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1992 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Karim Massimov (2016–2022) Yermek Sagimbayev (en)  (2022–) | ||||
| Lloc web | knb.gov.kz | ||||
  | |||||
L'agència fou creada per una llei aprovada al parlament el juliol de 1992 que autoritzà la creació d'una agència que substituïra la KGB, l'aparell de seguretat nacional soviètic anterior. Al principi hi havia la major part dels treballadors que la KGB tenia com a empleats a Kazakhstan: el primer cap, Bulat Baekenov, havia treballat per a la KGB durant més de dos dècades. Els primers anys d'existència de l'agència kazakh es caracteritzaren principalment per ser cooperant amb el govern de Rússia per als assumptes de seguretat fronterera i intel·ligència defensiva contra suposats espies estrangers.[2]
Entre 1999 i el 2002 el primer gendre del president, Rakhat Aliyev, va pujar posicions al KNB i al servei de seguretat presidencial.[8]
El 2009 un exministre de defensa del país acusà a l'agència d'interceptar les seues cridades telefòniques i d'altres membres del parlament. "El 2012 uns membres de l'agència foren acusats de coaccionar als testimonis de 37 acusats d'organitzar protestes en massa utilitzant violència".[9]
El 2014 es va fer públic que les empreses Verint Israel i NICE systems van proveir de centres de vigilància a aquesta organització.[7]
Referències modifica
- ↑ McDermott, Roger N. «Kazakhstan's Intelligence Service in Disarray». The Central Asia-Caucasus Institute Analyst, 03-08-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-29 [Consulta: 2 febrer 2010]. Arxivat 2012-02-29 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Knight, Amy. Spies without cloaks : the KGB's successors. 1st pbk. printing.. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1998, p. 161. ISBN 978-0-691-01718-1.
- ↑ «KNB Gives Kazakh Uranium Company Head New Lawyer». Radio Free Europe/Radio Liberty, 20-01-2010 [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ Boonstra, Jos; Marat, Erica; Axyonova, Vera. Security Sector Reform in Kazakhstan, Kyrgyzstan and Tajikistan: What Role for Europe. Finlàndia: EUCAM, 2013, p. 7. ISBN 978-84-614-6870-6 [Consulta: 17 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-18 a Wayback Machine.
- ↑ Privacy International, 2014, p. 30.
- ↑ Clark, Susan. The Central Asian States: Defining Security Priorities and Developing Military Forces. Institute for Defense Analyses, 1993, p. 4.[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 Privacy International, 2014, p. 13.
- ↑ Peyrouse, Sebastien «The Kazakh neopatrimonial regime: balancing uncertainties among the "family," oligarchs and technocrats». Demokratizatsiya, 20, 4, 2012, pàg. 354. Arxivat de l'original el 2016-09-02 [Consulta: 17 setembre 2017]. Arxivat 2016-09-02 a Wayback Machine.
- ↑ Privacy International, 2014, p. 31.
Bibliografia modifica
- Privacy International. Private Interests: Monitoring Central Asia. Regne Unit: Privacy International, 2014 [Consulta: 17 setembre 2017].