Competències a la Segona República Espanyola
Les competències a la Segona República Espanyola són les capacitats legislatives assignades a diferents administracions de l'Estat espanyol del període històric de la Segona República Espanyola. La seua distribució estava delimitada per la Constitució espanyola de 1931. Les regles per a distribuir les competències eren més precises que les establides en la Constitució espanyola de 1978.[1]
Distribució de les competències modifica
El repartiment de les competències marcat en la Constitució va estar marcat per la influència de l'Estatut de Catalunya, anterior a la constitució.[1]
L'estat central tenia les competències que foren assignades com a exclusives mitjançant llei orgànica més les competències assignades en la Constitució.[1] L'article 14 establia les competències (legislatives i executives) exclusives de l'Estat central i l'article 15 establia les matèries que eren competència legislativa exclusiva de l'estat central i permetia la competència executiva per part de les regions autònomes. L'article 16 establia que les regions autònomes podien assumir competències exclusives legislatives i executives amb els seus estatuts d'autonomia sobre les matèries que no estigueren en cap de les llistes dels articles 14 i 14. En l'article 18 s'establia que l'estat central té la competència sobre les matèries no atribuïdes específicament en els seus estatuts, i les pot distribuir o transmetre mitjançant una llei.[2] La potestat reglamentària de l'estat central es mantenia fins i tot als casos que les regions autònomes tenien solament la competència executiva.[3] L'article 19 estableix que es poden establir lleis que harmonitzen els interessos locals amb els de la República, establint bases a les quals han d'estar sotmeses les disposicions legislatives de les regions autonòmiques.[4] L'article 21 establia la prevalença del dret estatal sobre el regional en tot allò que no siga competència exclusiva establerta als estatuts d'autonomia.[5]
Els estatuts d'autonomia tenien inexactituds formals respecte a l'exclusivitat en competències.[6]
Conflicte de competències modifica
La llei reguladora de 14 de juny de 1933 regulava per als conflictes de competències que actuara el Tribunal Constitucional: les qüestions de competències legislatives (arts. 54 i següents), els conflictes d'atribucions entre autoritats administracions (art. 60 i següents) i a la resta de conflictes de competències al Capítol III del Títol V. També inclou la possibilitat d'impugnar per inconstitucionals les lleis regionals.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Muñoz Machado, 1982, p. 91.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 92.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 92-93.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 94.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 93.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 95.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 96.
Bibliografia modifica
- Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7.