Complement directe
El complement directe (CD),[1] també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Contingut
El complement directe amb a en catalàModifica
En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:
- Obligatòriament:
- Davant del segon terme d'un CD recíproc
- Se saludaren l'un a l'altre
- Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort)
- T'estime a tu
- Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)
- Al Joan, no l'he vist
- Opcionalment:
- Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats
- Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)
- En altres casos d'ambigüitat
- T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan
Pronominalització del complement directeModifica
Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:[2]
- Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
- Ton pare no ens va veure
- Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:
- CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les.
- He agafat els dispositius = Els he agafat
- CD indeterminat: en.
- He comprat uns llibres de poesia = N'he comprat
- CD infinitiu: en.
- El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
- He dut tres bosses de llepolies = N'he dut tres
- CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
- Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
- CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
- No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap
- No li digues això = No li ho digues
- CD recíproc o reflexiu: es.
- Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren
ReferènciesModifica
- ↑ «complement directe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.
BibliografiaModifica
- Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
- Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.