Complex de demència associat a la sida

El complex de demència associat a la sida (CDAS) són els trastorns neurològics associats amb la infecció pel VIH i SIDA. El CDAS pot incloure trastorns neurològics de diversa gravetat. Els trastorns neurocognitius associats al VIH s'associen amb una encefalopatia metabòlica induïda per la infecció pel VIH i alimentada per l'activació immunitària dels macròfags i la micròglia.[1] Aquestes cèl·lules s'infecten amb el VIH i se secreten neurotoxines tant d'origen viral com de l'hoste. Les característiques essencials del CDAS són un deteriorament cognitiu acompanyat de disfunció motora, problemes de la parla i el canvi en el comportament. El deteriorament cognitiu es caracteritza per la lentitud mental, problemes de memòria i falta de concentració. Els símptomes motors inclouen una pèrdua del control motor fi que condueix a la malaptesa, falta d'equilibri i tremolors. Els canvis de comportament poden incloure apatia, letargia i disminució respostes emocionals i l'espontaneïtat. Histopatológicamente, s'identifica per la infiltració de monòcits i macròfags en el sistema nerviós central (SNC), gliosi, pal·lidesa de les beines de mielina, anormalitats de processos dendrítics i la pèrdua neuronal.[1][2]

Plantilla:Infotaula malaltiaComplex de demència associat a la sida
Tipustrastorn cognitiu, malaltia relacionada amb la sida i encefalopatia pel VIH Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116D85.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F02.4 i B22.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD015526 Modifica el valor a Wikidata

La prevalença és d'un 10–20% als països occidentals[3] però només un 1–2% d'infeccions per VIH a l'Índia.[4][5] Aquesta diferència es deu possiblement al subtipus de VIH present a l'Índia. La mania relacionada amb el VIH s'observa a vegades en pacients amb una malaltia de VIH avançada; produeix més irritabilitat i deficiència cognitiva, i menys eufòria, que un episodi maníac associat a un trastorn bipolar autèntic. A diferència d'aquesta malaltia, pot tenir un curs més crònic. L'arribada del tractament amb múltiples medicaments ha fet que aquesta síndrome esdevingués més rara.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Gray, F., Adle-Biassette, H., Chrétien, F., Lorin de la Grandmaison, G., Force, G., Keohane, C. «Neuropathology and neurodegeneration in human immunodeficiency virus infection. Pathogenesis of HIV-induced lesions of the brain, correlations with HIV-associated disorders and modifications according to treatments». Clin. Neuropathol., 20, 4, 2001, pàg. 146–55. PMID: 11495003.
  2. Adle-Biassette, H., Lévy, Y., Colombel, M., Poron, F., Natchev, S., Keohane, C. and Gray, F. «Neuronal apoptosis in HIV infection in adults». Neuropathol. Appl. Neurobiol., 21, 3, 1995, pàg. 218–27. DOI: 10.1111/j.1365-2990.1995.tb01053.x. PMID: 7477730.
  3. Grant I., Sacktor H. & McArthur J.. «HIV neurocognitive disorders». A: H. E. Gendelman, I. Grant, I. Everall, S. A. Lipton i S. Swindells. (ed.). The Neurology of AIDS (PDF). 2a ed.. Londres: Oxford University Press, 2005, p. 357–373. ISBN 0-19-852610-5. 
  4. Satishchandra P., Nalini A., Gourie-Devi M. et al. «Profile of neurologic disorders associated with HIV/AIDS from Bangalore, South India (1989–1996)». Indian J. Med. Res., 11, 2000, pàg. 14–23. PMID: 10793489.
  5. Wadia R. S., Pujari S. N., Kothari S., Udhar M., Kulkarni S., Bhagat S. & Nanivadekar A. «Neurological manifestations of HIV disease». J. Assoc. Physicians India, 49, 2001, pàg. 343–348. PMID: 11291974.