Compsa
Compsa (en llatí Compsa, en grec antic Κῶμψα) va ser una ciutat dels hirpins, situada prop del naixement del riu Aufidus i propera als límits amb Lucània. Claudi Ptolemeu la fa una ciutat lucana, però Titus Livi diu expressament que pertanyia a Irpínia, i ho confirma Plini el Vell.
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic i ciutat romana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Conza della Campania (Itàlia) | |||
| Localització | parte alta della collina di Conza | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Lloc web | beniculturali.it… | |||
Tenia una bona posició, ja que estava situada en un promontori elevat que dominava la vall del riu, i per això Anníbal la va ocupar després de la batalla de Cannes l'any 216 aC, per deixar-hi els bagatges i el botí mentre avançava cap a la Campània. Fabi Màxim la va recuperar per Roma al cap de dos anys, el 214 aC. Segons Vel·lei Patercle a Compsa va ser assassinat Tit Anni Papià Miló, el perseguidor de Publi Clodi Pulcre, però probablement és un error, ja que Juli Cèsar diu que va morir a Cosa, a Lucània.
No és torna a mencionar la ciutat, però en temps de Ciceró era un municipi romà, posició que va mantenir durant l'Imperi. Es conserva una inscripció que l'esmenta com Res Publica Cossana.
A l'edat mitjana, la seva posició fàcil de defensar la va fer important i al segle x era la seu d'un arquebisbat.
Queden molt poques restes (algunes inscripcions i sarcòfags). Va tenir un temple dedicat a Júpiter Vicilinus, segons Titus Livi, un epítet que no es troba en cap més lloc, del qual es poden veure unes petites restes a Voghino prop de Conza, que és el nom modern de Compsa.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compsa |