Comtat d'Aragó
El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del segle ix, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.[1] Va néixer com un interès manifest de la dinastia franca dels carolingis de protegir la seva frontera meridional dels possibles atacs musulmans.
| Tipus | estat desaparegut, comtat jurisdiccional i marca  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Jaca | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | llatí vulgar navarrès-aragonès basc romandalusí | ||||
| Religió | cristianisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 802 | ||||
| Dissolució | 1035 | ||||
| Següent | Regne d'Aragó | ||||
Encara que, al principi, va estar sota la tutela dels reis francs, a mesura que anava estenent-se per la conca alta del riu Gàllego, es va desprendre de l'empara carolíngia i es va anar acostant als reis de Pamplona (més tard, reis de Navarra).
El primer comte documentat és el noble franc Oriol d'Aragó, vers el 809. Una primera dinastia franca arribarà fins a Andregot Galindes, que el 925 es casà amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I i fa que el fill d'ambdós, Sanç II de Navarra dugui ja els títols de rei de Navarra i comte d'Aragó, a partir del 970.
Aquests títols aniran units fins a l'any 1035, quan el testament de Sanç III de Navarra divideix aquestes terres entre els seus fills.[1] Tot i que Ramir I va heretar Aragó amb títol de comte supeditat a la corona de Navarra, va lluitar per aconseguir la seva independència, i es convertí en el primer rei d'Aragó.
El fill d'aquest, Sanç I d'Aragó i Pamplona, i el seu net Pere I d'Aragó, aconsegueixen que Aragó entri a formar part dels estats occidentals amb títol de regne; tanmateix, es considera Ramir I com el primer rei de la dinastia aragonesa del Regne d'Aragó.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Comtat d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.