Comtat de Solterra
El comtat de Solterra és un títol nobiliari espanyol creat el 20 d'agost de 1671 pel rei Carles II a favor de Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra.[1][2]
Tipus | comtat i comtat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar |
Rei | Carles II d'Espanya |
Data | 20 d'agost de 1671 |
Actual titular | Mariana de Fontcuberta i Juncadella |
Comtes de Solterra
modificaTitular | Període | |
---|---|---|
Creació per Carles II | ||
I | Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar | 1671- |
II | Joan de Sarriera i de Rocaberti | |
III | Narcís de Sarriera i de Cruïlles | ? -1789 |
IV | Josep Francesc de Sarriera i de Copons | 1789- |
V | Josep Maria de Sarriera-Gurb i Despujol | |
VI | Ramon de Sarriera-Gurb i de Pinós-Santcliment | 1863- |
VII | Enric de Sarriera i de Villalonga | |
VIII | Joaquim de Sarriera i de Larrard | 1871-1909 |
IX | Clotilde de Sarriera i Roger | 1910-1912 |
X | Joaquim de Sarriera i de Milans | |
XI | Jaume de Samá i Coll | ? -1981 |
XII | María Victòria de Samà i Coll | |
XIII | Alfons de Fontcuberta i de Samà | ? -2001 |
XIV | Mariana de Fontcuberta y Juncadella | 2002-actual titular |
Història dels comtes de Solterra
modificaJoan de Sarriera-Gurb i Descatllar, I comte de Solterra. El va succeir el seu fill:
Joan de Sarriera i de Rocabertí, II comte de Solterra. El va succeir el seu fill:
Narcís de Sarriera i de Cruïlles, III comte de Solterra. El va succeir, en 1789, el seu fill:
Josep Francesc de Sarriera i de Copons, IV comte de Solterra. El va succeir el seu fill:
Josep Maria de Sarriera-Gurb i Despujol, V comte de Solterra.
- Va casar amb Maria Josepa de Pinós-Santcliment i de Copons (-1857), VII marquesa de Santa Maria de Barberà, V marquesa de la Manresana. El va succeir, el 1863, el seu fill:
Ramon de Sarriera-Gurb i de Pinós-Santcliment, VI comte de Solterra, VIII marquès de Santa Maria de Barberà, VI marquès de la Manresana.
- Va casar amb Maria dels Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.
- Va casar amb Maria de la Soledat de Vilallonga i d'Amat. El va succeir, del seu segon matrimoni, el seu fill:
Enric de Sarriera i de Vilallonga (n. el 1868), VII comte de Solterra, IX marquès de Santa Maria de Barberà, VII marquès de la Manresana.
- Va casar amb Maria del Pilar Losada i Rosés. El va succeir, el 1871, el seu germà de pare:
Joaquim de Sarriera i de Larrard (1834-1909), VIII comte de Solterra. Va ser el seu fill:
Josep de Sarriera i de Milans, pare de:
- Clotilde de Sarriera i Roger, IX comtessa de Solterra, que va succeir al seu avi en 1910. El va succeir, el 1912, el germà del seu pare, el seu oncle carnal:
Joaquim de Sarriera i de Milans, X comte de Solterra. Va ser la seva germana:
Maria Dolors de Sarriera i de Milans (n. el 1862), mare de:
Salvador de Samà i de Sarriera (1885-1948), III marquès de Marianao, pare de:
Jaume de Samà i Coll (1913-1979), XI comte de Solterra, V marquès de Marianao. El va succeir, el 1981, la seva germana:
María Victòria de Samà i Coll (n. el 1911), XII comtessa de Solterra, XI marquesa de Santa Maria de Barberà (rehabilitat aquest títol el 1984 i perdut el 1987 per haver-hi un tercer de millor dret, fill de l'anterior marquès), VI marquesa de Marianao, V marquesa de Vilanova i la Geltrú.
- Va casar amb Josep de Fontcuberta i de Casanova, IV marquès de Vilallonga, fill de Francesc Xavier de Fontcuberta i de Dalmases, III marquès de Vilallonga, i de Maria de la Concepció de Casanova i de Parrella. El va succeir el seu fill:
Alfons de Fontcuberta i de Samà (m. el 2001), XIII comte de Solterra, V marquès de Vilallonga, VII marquès de Marianao. El va succeir, el 2002, la seva filla:
Mariana de Fontcuberta i Juncadella (n. el 1985), XIV comtessa de Solterra, VI marquesa de Vilallonga, VIII marquesa de Marianao.
Referències
modifica- ↑ Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.S.
- ↑ «Comtat de Solterra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.