Concepció Ginot i Riera

Compositora i pianista catalana

Maria de la Concepció Ginot i Riera (Barcelona, 13 d'abril del 1858[1] - 6 de març [2] del 1934) va ser una pianista, professora de música i compositora catalana, directora del barceloní "Orfeó de Santa Cecília" durant tres dècades.[3]

Infotaula de personaConcepció Ginot i Riera
Biografia
Naixement13 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1934 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Activitat
Ocupacióempresària, compositora, pianista Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Començà a estudiar piano amb onze anys amb Baudili Sabater, i n'esdevingué una intèrpret reconeguda, tot i que amb ressò exclusivament local; destacà, principalment, en la interpretació de Chopin, Weber, Bach, Beethoven, Mozart i Clementi. Dirigí (1888 i encara el 1924, pel cap baix [4]) l'"Orfeó de Santa Cecília" (fundat el 1875) de música religiosa i compost, en general, per alumnes o ex-alumnes seves. Ensenyà cant i piano durant molts anys ("la distingida compositora y molt aventatjada pianista Dª Concepció Ginot, (...) en lo seu col·legi, al qual solen assistir (...) les deixebles de la citada professora" [5]) i morí a Barcelona, sense descendència.

En tant que compositora, es dedicà preferentment a la música sacra, i compongué peces per a ser interpretades per les seves corals. Estigué vinculada a l'"Asociación de Pianistas Compositores de Barcelona" (una entitat creada el 1873 i dedicada a la comercialització de partitures per a piano). El mestre Sabater li dedicà una Fantasia per a piano, sobre textos de la poeta Safo de Lesbos.

Filla de Josep Ginot i Carbonell, escultor natural de Sarrià - Sant Gervasi i de Teresa Riera i Trias natural de Barcelona.[6]

Obres modifica

[6][7]

  • «Antífona a Santa Cecília», (1879).
  • Cuarteto instrumental, per a violí, violoncel, piano i harmònium
  • Ecce panis, motet per a tiple, piano i harmònium
  • O sacrum convivium (1883), motet a tres veus i harmònium [8]
  • Salutación a Santa Cecilia (1883), per a soprano, cor i harmònium [8]
  • Salutati, per a soprano, cor i harmònium
  • Trisagios marianos, per a cor a tres veus, piano i harmònium

Referències modifica

  1. «Naixements. 1858. Registres. Llibre 2 (Núms. 1 Al 1258). Foli 102.Registre núm.411». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-04-1858. [Consulta: 12 abril 2020].
  2. «Esquela». La Vanguardia, 11-03-1934, pàg. 3.
  3. García Santos, Mercè. Les dones músics i compositores al llarg de la història, 2013, p. 30 [Consulta: 1r maig 2014]. 
  4. «Cultos: Fiesta de Santa Cecilia». La Vanguardia, 21-11-1924, pàg. 18.
  5. «Desde Barcelona». La Veu del Montserrat, 21-02-1885, pàg. 63.
  6. 6,0 6,1 Montagut Sancho, Maria Cinta. «Concepció Ginot, al web "Diccionari Biogràfic de Dones"». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 1r maig 2014].
  7. «Maria de la Concepció Ginot, al web de l'"Associació Musical de Mestres Directors"». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r maig 2014].
  8. 8,0 8,1 «[Velada de música sacra]». La Dinastía, número 56, 24-11-1883, pàg. 875-876.

Enllaços externs modifica