Conxita Mir Curcó
Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 25 de juny de 1952) és una doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica d'història contemporània a la Universitat de Lleida, on ha estat vicerectora, i membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.[1] Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.[2]
 (2004)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Conxita Mir i Curcó 25 juny 1952 (72 anys)Torregrossa (Pla d'Urgell) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - Philosophiæ doctor, llicenciatura (–1982) |
| Director de tesi | Albert Balcells i González |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història d'Espanya |
| Ocupació | historiadora, acadèmica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Lleida (1992–) Universitat de Barcelona (1979–1992) |
| Membre de | |
Premis
| |
Trajectòria
modificaBona part de la seva recerca s'ha centrat en l'estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració borbònica. Participà en l'obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989). Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). En els darrers anys ha continuat la seva recerca en l'anàlisi de la violència i la repressió durant l'època franquista col·laborant en l'organització de diversos seminaris i congressos. Ha publicatViolència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002).
També ha escrit el llibre Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (2010) juntament amb Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo, el qual presenta més de 1.500 semblances dels polítics, professionals liberals, creadors, emprenedors, empreses, institucions i col·lectius més significants de Ponent del segle xx.[3]
Al desembre de 2009, la Generalitat de Catalunya li atorgà un dels premis Narcís Monturiol, reconeixent la seua tasca docent i les seues investigacions centrades en la història política i social, en els àmbits de la sociologia electoral històrica, la violència repressiva i la memòria històrica.[4][5]
Referències
modifica- ↑ «Perfil biogràfic». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 29 maig 2016].
- ↑ Safont, Joan. «El franquisme jutjava els sentiments i les idees, fins al punt més recòndit de la persona». Vilaweb, 21-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
- ↑ Mir, Conxita. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. alfazeta, abril 2010, p. 640. ISBN 9788493771553.
- ↑ «17 de desembre de 2009», 17-12-2009. [Consulta: 16 abril 2021].
- ↑ «Conxita Mir, catedràtica de la UdL, participa a l'ens encarregat de les fosses comunes». Territoris.cat, 30-07-2020. [Consulta: 23 juliol 2024].