Concert per a fagot (Mozart)

El Concert per a fagot en si bemoll major, K. 191, escrit el 1774 per Wolfgang Amadeus Mozart, és la peça més estàndard en tot el repertori de fagot.[1] Gairebé tots els fagotistes professionals realitzen l'obra en alguna etapa de la seva carrera, i és probablement una de les peces més sol·licitades a les audicions d'orquestra - generalment es demana que el músic toqui els extractes del concert dels primers dos moviments.

Infotaula obra musicalConcert per a fagot
Forma musicalbassoon concerto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióKöchel catalogue (1st edition) (en) Tradueix 191
Köchel catalogue (6th edition) (en) Tradueix 186e Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra i fagot Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ca45869c-e7da-3216-b05b-5714011ade1b IMSLP: Bassoon_Concerto_in_B-flat_major,_K.191/186e_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

Encara que s'ha perdut l'autògraf, es coneix la data exacta de la seva finalització: 4 de juny de 1774.[2]

Mozart va escriure el Concert per a fagot quan tenia 18 anys, i va ser el seu primer concert per a instruments de vent.[3] Tot i que es creu que va ser encarregat per un aristòcrata aficionat fagotista Thaddäus Freiherr von Dürnitz, que tenia setanta-quatre obres de Mozart, aquesta és una afirmació que és recolzada per poques proves.[4] Els erudits creuen que Mozart va escriure tal vegada tres concerts per a fagot, però que només el primer ha sobreviscut.

L'obra es divideix en tres moviments:

  • I. Allegro
  • II. Andante ma Adagio
  • III. Rondo: tempo di menuetto

El primer moviment està escrit en la forma sonata com una introducció orquestral. El segon moviment és un moviment lent i líric que conté un tema que més tard va aparèixer a l'ària de la comtessa Porgi, Amor, al començament del segon acte de l'òpera de Mozart, Le nozze di Figaro. El moviment final és en forma de rondó i és probablement una reminiscència d'una dansa de l'època.

Referències

modifica
  1. Eisen, Cliff: 'Concerto', Grove Music Online ed. L. Macy (Accedit el 6 d'agost de 2006), <http://www.grovemusic.com.turing.library.northwestern.edu>
  2. Notes al CD de Supraphon (SU 3678-2 001) «Ančerl Gold Edition 18 Mozart, W.A. Koncerty/Voříšek, J.H.V. Symfonie D dur /ČF/K.Ančerl :: Supraphon».
  3. Mozart, W. A.; Giegling, Franz (foreword). Konzert in B für Fagott und Orchester. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2003, p. VII.  ISMN M-006-45809-7
  4. Waterhouse, William: 'Bassoon', Grove Music Online ed. L. Macy (Accedit el 6 d'agost de 2006), <http://www.grovemusic.com.turing.library.northwestern.edu>