Concert per a flauta, arpa i orquestra (Mozart)
El Concert per a flauta, arpa i orquestra en do major, K. 299 (297c), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart. És un dels dos concerts dobles que va escriure i la seva única peça per a arpa.[1] El concert és un dels més populars en el repertori de l'instrument.
Pàgina inicial del concert | |
Forma musical | Concert |
---|---|
Tonalitat | Si♭ major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Creació | 1778 |
Data de publicació | 1778 |
Catalogació | K. 299 (297c) |
El concert fou escrit l'abril de 1778 durant un viatge des de París fins a la cort de Guînes. Va ser encarregat, encara que mai pagat, per Adrien-Louis de Bonnières, Duc de Guînes (1735-1806), que al seu torn era intèrpret de flauta; a més, la seva filla, Marie-Louise-Philippine (1759–1796), tocava l'arpa, i va rebre lliçons de composició de Mozart. No és del tot segur si el duc de Guines i la seva filla Marie realment mai van arribar a tocar aquest concert.[2][3]
Estructura
modificaEstructuralment i harmònicament, aquest concert és similar als altres de Mozart, i està constituït per tres moviments (ràpid-lent-ràpid):
- Allegro
- Andantino
- Rondeau – Allegro.
Hi ha moments que els dos solistes dialoguen amb l'orquestra i, en altres, actuen com un duet mentre l'orquestra calla. La flauta i arpa van alternant la melodia i l'acompanyament. En alguns passatges, estableixen un contrapunt els dos instruments sols. El darrer moviment, segueix la següent forma harmònica: A–B–C–D–C–B (cadenza)–A (coda).
Referències
modifica- ↑ Briscoe, Doug. "Program notes". Boston Classical Orchestra. Accés el 09-10-2008
- ↑ Symphony No. 31 in D major, K. 297 (Paris). John F. Kennedy Center for the Performing Arts.
- ↑ Horsley, Paul. Program notes. Philadelphia Orchestra. Archived 2005-02-12.
Enllaços externs
modifica- Concert per a flauta, arpa i orquestra, K. 299 (297c): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
Audició
modificaInterpretació del concert a càrrec de Alexander Murray (flauta), Ann Yeung (arpa) amb la Sinfonia da Camera University of Illinois. Ian Hobson, director.