Concert per a piano núm. 10 (Mozart)

El Concert per a dos pianos núm. 10 en mi bemoll major, K. 365 (K. 316a) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart de l'any 1779; tenia vint anys i estava a punt de deixar Salzburg per establir-se a Viena. Mozart el va escriure per poder interpretar amb la seva germana Nannerl.

Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 10
Forma musicalconcert per a piano Modifica el valor a Wikidata
TonalitatMi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomcontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1779 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1779 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióKöchel catalogue (1st edition), Köchel catalogue (6th edition) i KV Modifica el valor a Wikidata 365, 316a i 365/316a Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Piano_Concerto_No.10_in_E-flat_major,_K.365/316a_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002374610 Modifica el valor a Wikidata

EstructuraModifica

El concert està instrumentat per a dos pianos, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments:

  1. Allegro, en mi bemoll major i compàs 4/4.
  2. Andante, en si bemoll major i compàs 3/4.
  3. Rondo. Allegro, en compàs 2/4.

El concert es desvia de l'habitual concert amb un sol piano, ja que predomina el diàleg entre els dos pianos que intercanvien idees musicals. Mozart divideix els passatges més destacats entre els dos pianos per igual. A més, l'orquestra roman molt menys activa que en altres concerts per a piano de Mozart; el protagonisme és per als dos solistes.

El primer moviment és líric i, com ha observat Ledbetter, "meravellosament espaiós, com si Mozart estigués gaudint completament de si mateix i deixant que les seves idees flueixin lliurement".[1] El moviment central és lent i refinat; l'orquestra roman en un segon pla acompanyant els dos pianistes. El rondó final presenta una unitat rítmica i, després d'uns passatges lírics, retorna l'exuberant tema principal del Rondó.

ReferènciesModifica

  1. Program notes per Steven Ledbetter Arxivat 2007-10-21 a Wayback Machine. per a la interpretació del concert del 12 de novembre de 2006 de Los Angeles Chamber Orchestra

Enllaços externsModifica