Conflicte amb els mamelucs (1400)
El conflicte de Tamerlà amb els mamelucs fou un enfrontament no armat que es va desenvolupar el 1400 i va culminar el 1403 quan els mamelucs van reconèixer formalment la sobirania de Tamerlà
En temps del sultà Barquq, un doctor religiós de Sawa a l'Iraq Ajamita fou enviat per Timur a Egipte com ambaixador. Es va aturar a Rahba, a la frontera, i va arribar l'ordre del sultà de matar-lo. Ja anteriorment l'amir Atilmish, governador timúrida d'Awnik, havia estat fet presoner en un combat contra Kara Yusuf dels kara koyunlu, i enviat al Caire on era retingut presoner.[1]
El 1400, Tamerlà va enviar uns ambaixados amb una carta al sultà, que ara era Fàraj, el fill de Barquq, recriminant l'assassinat del ambaixador i l'empresonament de l'amir Atilmish per part del seu pare, i exigia l'alliberament de l'amir o en cas contrari els seus exèrcits assolarien Egipte i Síria en una cruel matança, cremant i saquejant les propietats; i si ignorava l'advertència seria responsable de la sang dels musulmans que morissin.[2] L'ambaixadors que portava el missatge es va aturar a Alep on va quedar confinat a l'espera de comunicar la seva arribada al sultà; el jove Fàraj i els seus assessors van optar per ignorar el avis i es va ordenar la detenció de l'ambaixador. Sudun, virrei de Damasc, el va detenir i segons Yazdi el va empresonar.[3]
Això va desfermar la irritació de Tamerlà que va decidir aprofitar la inacció de Baiazet I després d'haver perdut Sivas i les possessions de la zona de l'Eufrates (Malatya, Behesni i Kiakhta), per penetrar cap a Síria.[1]