Obre el menú principal

La Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana, en italià Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana, coneguda com a Congregació de la Doctrina Cristiana, és una confraria de laics. Els seus membres eren coneguts popularment com a Vanchetoni perquè caminaven a poc a poc i en silenci (van cheti, "van a poc a poc") i per la bacchetta (vara) que feien servir en les penitències. D'aquí que, popularment la confraria sigui coneguda com a Compagnia dei Vanchetoni. Amb el temps, es convertí en l'Arxiconfraria de Sant Francesc (Arciconfraternita di San Francesco).

Infotaula d'ordeCongregació de la Doctrina Cristiana
Oratorio dei vanchetoni 12.JPG
Oratori dei Vanchetoni de Florència
Tipus Confraria de laics
Nom oficial Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana
Nom oficial llatí Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana
Altres noms Compagnia dei Vanchetoni; avui: Arxiconfraria de San Francesc
Hàbit No n'hi havia
Objectiu Ensenyament de la doctrina cristiana als nens; santificació de la vida quotidiana i exercici de la caritat
Fundació 1604, Florència, Oratorio dei Vanchetoni per beat Hipòlit Galantini
Primera fundació Oratorio di San Francesco dei Vanchetoni (Florència), 1604
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha hagut mai
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Fou fundada a Florència el 1604 pel beat Ippolito Galantini. Galantini va fer fer com a seu un oratori, avui església de San Francesco dei Vanchetoni o Oratorio dei Vanchetoni, a la Via Palazzuolo 17 de Florència.

La finalitat de la confraria era l'ensenyament de la catequesi i la doctrina cristiana als nens i joves sense recursos. Ippolito Galantini, teixidor i laic, s'hi dedicava i va decidir de fundar la confraria perquè d'altres persones poguessin fer-ho també i ampliar així les possibilitat d'arribar a més nens.

Les obres de l'oratori, com a seu de la nova confraria, començaren en 1602, amb projected e Matteo Nigetti i Giovanni Nigetti, i a costa de Maria Maddalena d'Àustria, esposa del gran duc de Toscana Cosme II, i de l'arquebisbe Alessandro de' Medici, futur Lleó XI. El 1604 acabaren les obres i Galantini hi va fundar la Congregazione di San Francesco della Dottrina Cristiana.

Quan el fundador morí en 1619 els confrares, tots laics, van continuar dedicant-se a l'educació cristiana dels nens i l'assistència als pobres. Va tenir un gran prestigi durant els segles XVII i XVIII, instal·lant-se també en altres ciutats de la Toscana i Emília-Romanya.

Quan en 1785 van ésser suprimides les confraries religioses, només es permeté que continuaren treballant la Confraria dels Germans de la Misericòrdia e la Congregació de la Doctrina Cristiana.

ActivitatModifica

Les escoles que portaven també estaven obertes als adults, i tenien una escola per a formar els laics que volien incorporar-s'hi com a catequistes. Les lliçons es feien a la seu de la confraria cada diumenge. Com a superior de la confraria s'elegia un "guardià" vitalici.

Anualment es feia a les seus de la confraria l'anomenat "sopar dels cent pobres", amb un protocol molt estricte: el dimecres anterior a la sexagèsima de Pasqua es convidaven cent pobres del barri on tenia la seu la confraria, majors de cinquanta anys. Se'ls afaitava i se'ls vestia amb l'hàbit de la confraria, es confessaven i combregaven i llavors se'ls feia seure en una taula magníficament parada, on feien el sopar en silenci, mentre sentien música i lectures cristianes. Aquest costum es mantingué fins als anys quaranta del segle xx, quan la disminució d'activitats benèfiques i d'assistents va fer que se suprimís.

Avui, la confraria continua amb objectius d'ensenyament i atenció a pobres, i l'obligació de la pregària, tenint com a patrimoni l'oratori (amb valuoses obres d'art i la tomba del beat fundador) i uns apartaments contigus per allotjar-hi gent amb necessitats.

BibliografiaModifica

  • La venerabile Arciconfraternità di San Francesco, detta dei Vanchetoni.
  • Francesco Lumachi. Firenze-Nuova guida illustrata storica-artistica-anedottica della città e dintorni. Firenze: Società Editrice Fiorentina, 1929.
  • Ludovica Sebregondi, "Arciconfraternita della Dottrina Cristiana detta di San Francesco "dei Vanchetoni"". en: Francesca Carrara, Ludovica Sebregondi, Ulisse Tramonti, Gli Istituti di beneficenza a Firenze. Storia e architettura. Firenze: Alinea Editrice,, 1999, p. 61-69.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica