Connad Cerr

rei de Dál Riata

Connad de Dalriada o Connad Cerr va ser rei dels escots de Dál Riata del 627 al 629.

Infotaula de personaConnad Cerr
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort629 Modifica el valor a Wikidata
Llista de reis de Dál Riata
627 – 629
← Eochaid BuideDomnall Brecc (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFerchar mac Connaid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareConall mac Comgaill i Eochaid Buide Modifica el valor a Wikidata

OrigenModifica

Segons els Annals i els Senchus Fer n-Albán, Connad Cear és fill d'Eochaid Buide. Tanmateix, historiadors contemporanis com James E. Fraser[1] el consideren més aviat fill de Conall mac Comgaill.[2] La seva anàlisi es basa en les llistes llatines dels reis escots que, com la Chronica Regnum Scottorum, el designa amb el nom de Kinat sinister filius Conall (Connad el fill esquerrà de Conall).[3]

RegnatModifica

Eochaid Buide sembla haver abandonat voluntàriament els territoris irlandesos de Dalriada a Connad Cerr a partir del 627. Aquest últim hi regna com a virrei i aconsegueix una victòria sobre el rei d'Ulaid, Fiachnae mac Demmáin del grup dinàstic anomenat Dál Fiatach.[4]

Mentre romania a Irlanda va succeir a Eochaid Buide en totes les possessions de Dalriada, però va caure mort 3 mesos després a la batalla de Fid Eoin (629)[5] contra Máel Caich mac Scandal, rei dels Cruithin de Dál nAraidi, així com també tres néts d'Áedán mac Gabráin que van lluitar al seu costat: Rigullan mac Conaing, Failbe mac Eochaid i Osric mac Albruit "Príncep reial dels saxons", que probablement era fill d'una filla d'Áedán i d'un príncep exiliat de Northumbria.[6]

DescendènciaModifica

Els Annals li donen només un fill:

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Anderson, M. O.. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre). John Donald, 2011. ISBN 9781906566302. 
  • Forbes Skene, William. Chronicle of the Picts and the Scots (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867. 
  • Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321. 

Enllaços externsModifica

  • CELT, Corpus de textos irlandesos. (anglès)