Consecutio temporum

Consecutio temporum (llatí: 'seqüència de temps [verbals]') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es refereix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el mode de l'oració principal, amb el temps i el mode d'una oració subordinada segons si l'acció descrita en la subordinada és contemporània, anterior o posterior a la de l'oració principal. El terme també podria aplicar-se a les llengües romàniques en què també existeixen restriccions similars.

El quadre següent resumeix molt breument algunes de les restriccions principals de la consecutio temporum en llatí:[1]

Temps a l'oració principal


Acció contemporània


Acció anterior


Acció posterior


a) Si la subordinada està en indicatiu
Present Present Perfet
Passat Imperfet Plusquamperfet
Futur Futur Futur perfet
b) Si la subordinada està en subjuntiu
Pres./ Futur Present Perfecte Conjugació perifràstica (sim)


Passat Imperfet Plusquamperfet Conjugació perifràstica (essem)


Referències

modifica
  1. Diccionario Vox, Resumen de Gramática Latina, p. 53

Bibliografia

modifica