Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Les velars són un tipus de sons molt comuns, només s'han registrat dues llengües que no en tinguin (el tahitià i el xavante) i la [k] és la consonant més freqüent en termes estadístics a tots els idiomes. Molts sons velars pateixen palatalització en funció del context en què es trobin.

En català

modifica

En català, els sons [g], [k], [ɣ] i [ŋ] són velars.