Nova constitució política de Bolívia
La nova constitució política de Bolívia (NCPE) va ser votada el 10 de desembre de 2007 pel parlament bolivià a proposició del partit Movimiento al Socialismo. Reemplaça la constitució anterior de 1967. Va ser acceptada després de grans aldarulls,[1] ja que l'oposició va marxar de l'hemicicle durant la votació. Tot i així, va ser aprovat per referèndum el 22 de gener de 2009[2] i portà un gran canvi per a Bolívia i els seus habitants, pels quals suposava un estat i una societat plurals des del punt de vista polític, econòmic, jurídic, cultural i lingüístic.[3]
NCPE  | |||
| Nom en la llengua original | (es) Nueva Constitución Política del Estado boliviano | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | constitució | ||
| Estat | Bolívia | ||
| Cronologia | |||
| 10 desembre 2007 | Projecte de llei | ||
| 25 gener 2009 | Aprovació | ||
La constitució anterior, resultat de 19 reformes de la constitució redactada el 6 de novembre de 1826 tenia deficiències multiples de forma com problemas de fons, com ara la seva concepció monocultural i exclusiva.[4] El text fundacional de 1826 era inspirat en la Constitució dels Estats Units, la Constitució de Càdis i la jurisprudència francesa.[5]
La constitució de 2007 reconeix un estat democràtic, participatiu, representatiu i comunitari, sistema democràtic acord amb el socialisme del segle xxi. Reconeix per primera vegada explicítament «un estat plurinacional».[6] També s'estructuren els nous fonaments de l'economia boliviana basats en el treball digne, la reducció de les desigualtats, l'erradicació de la pobresa i la pretecció del medi ambient. Autoritza a l'estat a intervenir durant tot el procés de producció per a garantir-la i l'obliga a superar la dependència de l'exportació de matèries primeres per a promulgar una economia realment productiva.
La propietat privada és reconeguda sempre que no afecti l'interès col·lectiu. Això deixa fora a especuladors, latifundistes i persones amb interessos monopolitzadors o oligopolitzadors. De la mateixa manera es respecta el dret a la successió hereditària i es defensa la inviolabilitat del patrimoni. D'altra banda, es fomenta el treball cooperatiu, la petita empresa, el sector agrari, l'artesanal i els serveis per mitjà de diverses ajudes com ara l'accés al crèdit estatal i diverses ajudes.
S'estableix que el país té un dret irrenunciable sobre el territori que dona accés a l'oceà Pacífic i el seu espai marítim, en referència al territori cedit per Perú i Bolívia a Xile a la fi de la Guerra del Pacífic.[7]
Referències
modifica- ↑ Bazán, 2012, p. 24.
- ↑ Bazás, 2012, p. 24.
- ↑ Constitució, 2009, preàmbul.
- ↑ Fernández Martinet, 2006, p. 114-115.
- ↑ Fernández Martinet, 2006, p. 115.
- ↑ Bazán, 2012, p. 22.
- ↑ Bonnefoy, Pascale «Chile, Bolivia y la salida al mar: volver a empezar» (en castellà). The New York Times, 02-10-2018.
Bibliografia
modifica- «Constitución Política del Estado (CPE)» (en castellà). Infoleyes, 07-02-2009.
- Fernández Martinet, Ivanna «Apuntes sobre la constitución política del Estado Boliviano» (en castellà). Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofia, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, Vol. 8, Núm. 15, 2006. ISSN: 2340-2199.
- Bazán, Víctor «Los derechos fundamentales (particularmente económicos, sociales y culturales) en el estado plurinacional de Bolivia y ciertos desafíos que a su respecto afronta la justicia constitucional» (en castellà). Anuario Iberoamericano de Justicia Constitucional [Madrid], núm. 16, 2012, pàg. 21-60. ISSN: 1138-4824.