Constructivisme (psicologia)
El terme constructivisme en psicologia es refereix a totes les teories que no consideren els éssers humans receptors passius d'experiències i aprenentatges, sinó constructors actius de la seua realitat i experiències. En psicologia constructivista, la teoria i pràctica s'enfoquen en la manera en què els individus creen sistemes de significat per donar sentit al seu món i experiències; se centren, per tant, en l'estructura significativa en què es construeix la personalitat humana.
Des d'un punt de vista filosòfic, el constructivisme vol conciliar el racionalisme i l'empirisme, que són dues formes diferents d'enfocar la psicologia del desenvolupament.
En psicoteràpia, per exemple, aquest enfocament pot expressar-se quan el terapeuta proposa al seu pacient preguntes que li concentren l'atenció en els processos de significat i desenvolupament en el seu món relacional, alhora que l'encoratja a expandir i flexibilitzar aquests processos. Pioners d'aquest enfocament són Miichael Mahoney, George Kelly, Vittorio Guidano, Jean Piaget, Frederic Bartlett i Max Wertheimer.[1]
Orígens modifica
Tot i que les seues arrels es puguen remuntar a filòsofs com Giambattista Vico, es poden considerar iniciadors del constructivisme els psicòlegs George Kelly en clínica (amb la Psicologia dels constructes personals de 1955) i Jean Piaget en psicologia del desenvolupament (amb la seua "epistemologia genètica" és a dir, l'estudi dels orígens psicològics de la teoria del coneixement individual).
També es poden considerar pares del constructivisme Humberto Maturana, Ernst von Glassersfeld, Francisco Varela, Heinz von Foerster, Niklas Luhmann, Paul Watzlawick, Gregory Bateson, Lev Vygotski i Kurt Lewin.
Generalitats modifica
Des d'una postura psicològica i filosòfica, s'argumenta que l'individu forma o construeix gran part del que aprén i comprén. Destaca la situació en l'adquisició i perfeccionament de les habilitats i coneixements. Des del punt de vista constructivista, el mestre no ensenya en el sentit tradicional d'impartir coneixements a l'aula, sinó que acudeix a materials amb què els alumnes es comprometen activament amb manipulació i interacció social.
Un supòsit bàsic del constructivisme és que els individus hi participen activament i n'han de redescobrir els processos bàsics. El constructivisme exogen referma la forta influència de l'exterior en la construcció del coneixement.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Martorell, José Luis i José Luis Prieto«Introducción a la Psicología», en Fundamentos de la Psicología. UNED. Editorial Centro de Estudios de Daniela Dendal Santohueso. Colección de Psicología Consultat el 4 de desembre de 2013.
Bibliografia modifica
- Raskin, Jonathan D.(2002) Constructivism in Psychology: Personal Construct Psychology, Radical Constructivism, and Social Constructionism, American Communication Journal. Volume 5, Issue 3.
- Mahoney, Michael (2005) Psicoteràpia Constructiva: Una guia practica. Edicions Paidos Ibèrica.
Enllaços externs modifica
- Constructivisme en psicologia.
- What Is Constructivism? (anglés) Arxivat 2009-08-26 a Wayback Machine..
- Constructivisme en l'Enciclopèdia de Ciències i Tecnologies a Argentina.
- Ana María Zlachevsky Ojeda: El llenguatge —vist des d'Ortega i Heidegger—, i la fonamentació filosòfica de la psicoteràpia conversacional. Tesi doctoral Arxivat 2018-03-01 a Wayback Machine..