Conte de primavera

pel·lícula de 1990 dirigida per Éric Rohmer
(S'ha redirigit des de: Conte de printemps)

Conte de primavera[1] (títol original en francès: Conte de printemps) és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, estrenada el 1990 i la primera del cicle de "Contes de les quatre estacions" (Contes des quatre saisons). Ha estat subtitulada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaConte de primavera
Conte de printemps Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMargaret Ménégoz Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuc Pagès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes films du losange Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLes films du losange i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1990 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Subtitulat en catalàSí 
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfilmsdulosange.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0097106 Filmaffinity: 763347 Allocine: 80686 Rottentomatoes: m/a_tale_of_springtime_1992 Letterboxd: a-tale-of-springtime Allmovie: v48476 TCM: 92261 TV.com: movies/a-tale-of-springtime TMDB.org: 28213 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Tales of the Four Seasons tetralogy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Jeanne, una jove professora de filosofia, viu a l'apartament del seu company Mathieu. Com que aquest està fora per uns dies decideix tornar al seu pis, però es troba que encara hi ha la seva cosina amb el seu xicot. Jeanne passarà la nit a la festa d'una amiga on hi coneix la Natacha, una jove estudiant de piano. Aquesta la convida a compartir l'elegant apartament on viu, aprofitant que el seu pare Igor se n'ha anat amb la Eve, una universitària. Uns dies més tard Natacha porta la Jeanne a la casa de vacances familiar. Per un malentès també hi aniran l'Igor i la Eve. Les circumstàncies faran que Igor i Jeanne es quedin sols.[2]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

Eric Rohmer havia estat professor, fet que s'endevina en totes les converses del film que destil·len un concepte pedagògic, cercant un ordre pels fets. La mateixa aparició de Jeanne, amb el seu domini de la paraula, en la vida de la descentrada i confusa Natacha que li suposa una font d'equilibri.[2] El realitzador ens mostra també el seu interés pels números i combinacions matemàtiques, present a les seves obres. El nombre tres sembla estar present en tota la pel·lícula, presència de tres dones Jeanne, Natacha, Ève que envolten Igor, el triangle que conformen els tres personatges centrals (Jeanne, Natacha, Igor), així com els tres desitjos que Jeanne li concedeix a l'Igor. Jeanne es desplaça pels dos apartaments fins a arribar al tercer on residirà temporalment, a casa la Natacha. Un pròleg sense paraules inicial ens introdueix la figura de Jeanne, una vocació realista i quotidiana en el present amb un substracte filosòfic recurrent en tot el film, fins i tot en moments que voregen la comicitat com l'escena a la cuina discutint trascendentalment.[3]

Contes de les quatre estacions modifica

Rohmer és l'autor d'un cinema molt personal, als personatges els hi agrada parlar de les seves vides. Va organitzar moltes de les seves pel·lícules en sèries com els "Contes morals" (1962-1972) i "Comèdies i proverbis" (1981-1987). Amb Conte de printemps va obrir un nou cicle, els "Contes de les quatre estacions" (Contes des quatre saisons 1990- 1998) [4] Com és habitual en el director, també en aquest cas les quatre peces de la sèrie es rodaren en les mateixes dates en que transcorre la ficció. Conte de printemps es va rodar a la primavera del 1989 i es va estrenar a les sales franceses a l'abril de 1990. Les protagonistes d'aquests quatre films tenen en el centre de les seves històries un estat de disponibilitat per l'amor, en el cas de Jeanne transitòriament, amb el seu company Mathieu que està de viatge.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Conte de primavera». ésAdir. [Consulta: 12 setembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Heredero, Carlos F; Santamaria, Antonio. Eric Rohmer (en castellà). 2a edició actualitzada. Cátedra, 2010, p. 440. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  3. de Baecque, Antoine; Herpe, Noël. Biographie d'Èric Rohmer (en francès). Stock, 2014, p. 604. ISBN 9782234075900. 
  4. Guarner, José Luis «La filosofia al tocador». El Temps, 09-07-1990. «Repositori Filmoteca de Catalunya»

Enllaços externs modifica