Contrafort (geografia)
Un contrafort o estrep,[1] en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.[2] Col·loquialment, també s'anomena ala de muntanya, esperó, estrep, morro i morrot.[3] (es contrafuerte; fr contrefort, éperon; en buttress, counterfort, spur)[4][5]
- Contrafort d'una serra o serralada: els contraforts dels Pirineus, dels Alps, dels Andes, etc, designant un conjunt de serres i ramals connectats de menor altitud. [...estesa des de Navarra a la Garrotxa i al Vallespir (i més enllà fins als contraforts dels Alps)][6]
- Contrafort d'una muntanya: els contraforts de l'Aneto, del Mont Blanc, de l'Aconcagua, etc, fent esment del conjunt de prominències, crestes o esperons que envolten una muntanya. [...Situats sota l'àmplia i ben definida coma de l'Orri, formada pels contraforts del pic de Gerri i el pic d'Escorbes][7]
- Contrafort orientat: el contrafort oiental, occidental, etc, anomenant una part orientada de la branca d'una serralada o d'una muntanya. [...els contraforts nord-orientals del massís de la Maladeta, on és hissada l'Aneto][8]
Les serralades de la Terra tenen una estructura arbòria més o menys definida, en la qual diverses ramificacions tenen en comú un eix principal. Les ramificacions són les serres que representen els contraforts o estreps, i l'eix és la serralada principal. Exemples molt evidents de contraforts en la geografia de l'Amèrica del Sud són els contraforts dels Andes, o, a Catalunya, la serra de l'Albera, que és la continuació de la cadena de muntanyes dels Pirineus. Rep el nom de morrot quan és avançat i abrupte en una muntanya.
Són típiques del flanc occidental dels Andes peruans. Els estreps andins representen per a la costa peruana la interrupció de valls i deserts causada per la presència de cadenes de turons o serralades que van en direcció perpendicular al litoral i a la serralada occidental dels Andes.
Imatges modifica
-
La serra de l'Albera, contrafort dels Pirineus, vista des de la Pava -
Imatge per satèl·lit del desert costaner de Lima a la part esquerra juntament amb la ciutat de Lima al litoral i una part dels estreps andins visibles partint de la part central dreta. -
Contraforts del Montsent de Pallars
Referències modifica
- ↑ «Diccionari de geografia física». Termcat. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Terminologia de Ciències i Tecnologia». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «contrafort m. Geomorfologia General». Diccionari de Geologia. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «contrafort». Diccionari de Geografia Física. Termcat.cat, 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ «contrafort». Diccionari de Geologia, IEC, 2021. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ Oriol de Bolós, Josep Vigo. Flora dels Països Catalans, Volum 1. 1a edició. Barcinp, 1984, p. 91. ISBN 8472265927, 9788472265929.
- ↑ Broch i Guimerà, Manel. Pica d'Estats Monteixo Vall Ferrera. Excursions amb esquís. 1a edició. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 140. ISBN 8478268138, 9788478268139.
- ↑ Jordi Sacasas i Lluís. Geografia de Catalunya. 1a edició. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 30. ISBN 8484159159, 9788484159155.