Contrafort (geografia)

La serra de l'Albera, contrafort dels Pirineus, vista des de la Pava.
Imatge per satèl·lit del desert costaner de Lima a la part esquerra juntament amb la ciutat de Lima al litoral i una part dels estreps andins visibles partint de la part central dreta.

Un contrafort o estrep,[1] en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.[2] Col·loquialment, també s'anomena ala de muntanya, esperó, estret, morro i morrot.[3]

Les serralades de la Terra tenen una estructura arbòria més o menys definida, en la qual diverses ramificacions tenen en comú un eix principal. Les ramificacions són les serres que representen els contraforts o estreps, i l'eix és la serralada principal. Exemples molt evidents de contraforts en la geografia de l'Amèrica del Sud són els contraforts dels Andes, o, a Catalunya, la serra de l'Albera, que és la continuació de la cadena de muntanyes dels Pirineus. Rep el nom de morrot quan és avançat i abrupte en una muntanya.

Són típiques del flanc occidental dels Andes peruans. Els estreps andins representen per a la costa peruana la interrupció de valls i deserts causada per la presència de cadenes de turons o serralades que van en direcció perpendicular al litoral i a la serralada occidental dels Andes.

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari de geografia física» (en català). Termcat. [Consulta: 22 abril 2020].
  2. «Terminologia de Ciències i Tecnologia» (en català). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 21 abril 2020].
  3. «contrafort m. Geomorfologia General» (en català). Diccionari de Geologia. [Consulta: 21 abril 2020].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica