Convencions de Nutka

tres acords entre l'estat espanyol i el Regne Unit de Gran Bretanya

Les convencions de Nutka (o de Nutca) foren tres acords entre l'estat espanyol i el Regne Unit de Gran Bretanya, signats al 1790, 1793 i 1794 que evitaren una guerra entre els dos estats per les reclamacions sobre els mateixos territoris de la costa nord-oest del Pacífic a Amèrica del Nord. Els tractats resolgueren el conflicte que havia començat quan l'estat espanyol prengué l'illa de Nutka, que reclamaven ambdues parts.

Capità Juan Francisco de la Bodega i Quadra, Marina reial, cap a 1785

Les convencions de Nutka obriren la costa del Pacífic des del país d'Oregon fins a la Colúmbia Britànica als assentaments britànics. Els reclams de l'estat espanyol dataven de tres segles abans quan la butla papal Inter Caetera de 1493 va dividir el món i reconegué per a l'estat espanyol drets exclusius a establir-se a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord.

Els reclams britànics de la zona dataven del viatge de Francis Drake al 1579 i també pels drets de descobriment del capità James Cook al 1778, tot i que algunes expedicions espanyoles havien arribat més al nord al 1774 (amb Juan José Pérez Hernández) i al 1775 (amb Bruno de Heceta i Juan Francisco de la Bodega i Quadra).[1]

La disputa començà quan l'estat espanyol, per defensar les seues reclamacions, desallotjà l'establiment del britànic John Meares a l'illa Nutka, i inicià una confrontació entre l'estat espanyol i el Regne Unit coneguda com la crisi de Nutka, que amenaçà amb una guerra pel control del Pacífic i d'Amèrica del Nord. Rússia n'era també una part interessada, perquè la seua presència comercial i els seus reclams s'estenien fins a Califòrnia; aquesta era la principal raó perquè els espanyols intentassen afermar les seues reclamacions a la zona.

Les convencions de Nutka en la dècada de 1790, negociades per George Vancouver i la contrapart Juan Francisco de la Bodega i Quadra van prevenir l'escalada de la disputa. Un principi d'acord que desmobilitzà les flotes de tots dos estats es feu amb una declaració britànica i una altra d'espanyola el 24 de juliol de 1790, signades per Floridablanca i Fitzherbert.

  • La Primera Convenció de Nutka la signaren el 28 d'octubre de 1790 Floridablanca i Fitzherbert.[2] L'estat espanyol havia de retornar edificacions i terrenys, indemnitzar els britànics pels béns segrestats i reconéixer la lliure navegació i pesca al Pacífic i als mars del Sud. Enviaren a Nutka com a comissionats, Bodega i Quadra i George Vancouver, que hi arribaren entre març i agost de 1792 i se'n retiraren al desembre sense posar-se d'acord sobre quin era el límit de les possessions espanyoles, que els britànics situaven a l'altura de San Francisco i els espanyols a Nutka o a l'estret de Juan de Fuca, ni sobre quin terrenys havia adquirit Meares abans de 1789 als pobles autòctons. Els britànics exigien la totalitat de les cales de Nootka i de Clayoquot.[3] Al maig de 1792 un vaixell espanyol amb cent colons arriba a la badia de Neah, a l'estret de Juan de Fuca (extrem nord-oest de l'estat de Washington), on construeixen un establiment en què romanen quatre mesos.
  • La Segona Convenció de Nutka se signa al febrer de 1793 i compensa John Meares per la captura dels seus vaixells a Nutka al 1789 amb 210.000 pesos forts.[4]
  • Per la Tercera Convenció de Nutka, signada l'11 de gener de 1794 entre el baró de Saint Helens per part del Regne Unit i el duc de Alcudia per part de l'estat espanyol, els espanyols només van acordar amb l'altra part poder comerciar en l'estret de Nootka Sound, on la fortificació espanyola o presidi de Fort San Miguel, construïda al 1789, havia de ser evacuada. Es permetia el lliure accés a la badia de Nutka a ambdós estats, però no es permetia construir-hi establiments permanents. Les forces espanyoles evacuaren Nutka el 2 d'abril de 1795, en presència d'un representant de cada estat, s'hissà la bandera britànica i es van declarar retornats a aquest estat els "edificis i districtes de terreny", sense precisar-los.[5][6]

Tot i que les convencions de Nutka teòricament obriren a la colonització britànica la costa nord-occidental del Pacífic des d'Oregon fins a Alaska, el començament de les guerres napoleòniques a Europa ajornaren la invasió colonitzadora.

En aquest moment Estats Units no reclamava res en aquestes àrees, però va adquirir els drets espanyols a la zona amb el tractat d'Adams-Onís signat al 1819. Estats Units argüí que havien adquirit els drets espanyols de propietat exclusiva a la zona; aquesta posició dugué a una disputa amb el Regne Unit coneguda com a Disputa Limítrofa d'Oregon, que es resolgué amb la signatura del tractat d'Oregon del 1846, escindint el territori i establint el que seria el futur límit occidental entre Estats Units i Canadà.

L'església de Friendly Cove té unes vidrieres commemoratives de les convencions de Nutka donades pel govern espanyol al 1957.[7]

ReferènciesModifica