Convencions de nominació presidencials

En el sistema electoral dels Estats Units una convenció de nominació presidencial és una convenció política que pren lloc cada quatre anys als Estats Units i que organitzen la majoria dels partits polítics que presentaran candidats a l'elecció presidencial subsegüent. El propòsit formal de la convenció és nominar els candidats a president i vicepresident, així com adoptar la declaració de principis i objectius coneguts com a plataforma de partit. També s'hi adopten les regles per a les activitats del partit, incloent-hi el procés de nominació del cicle d'eleccions següent.[1][2]

El president en funcions Gerald Ford nominat en la Convenció Nacional Demòcrata de 1976 i l'aspirant Ronald Reagan en l'última convenció disputada de la història dels Estats Units

Des de 1968, gràcies a la Comissió McGovern-Fraser, el procés, que abans el realitzaven els membres de partits, ara es basa en el resultat de les eleccions primàries i caucus, eleccions indirectes on els vots als candidats serveixen per seleccionar delegats. Els resultats de les eleccions comprometen els delegats a votar per un candidat en particular.[3] Tot i que pot hi haver delegats no compromesos o superdelegats, aquests són minoria.

En la majoria dels casos només arriba un candidat a la convenció (els altres abandonen les seves campanyes a poc a poc en veure que no aconseguiran prou delegats durant les eleccions primàries), i les convencions i la votació mateixa són només un acte cerimonial. Quan això no és el cas, i hi arriben més d'un candidat amb la possibilitat de guanyar, la convenció es converteix en "convenció disputada" (consteted convention en anglès), i els candidats proven d'aconseguir prou suport dels candidats no compromesos per a rebre la majoria absoluta de delegats abans de la primera votació. Si això no és possible, i durant la primera votació no surt cap candidat amb majoria absoluta, els delegats compromesos tenen la llibertat de votar pel candidat que vulguin en una segona votació i la convenció es coneix com a "convenció negociada" (brokered convention). Les negociacions continuen i les votacions es repeteixen fins que un candidat aconsegueixi la majoria absoluta dels vots.[4]

Hi ha dues convencions principals, la Convenció Nacional Demòcrata i la Convenció Nacional Republicana, tot i que els partits minoritaris també elegeixen els seus candidats en convencions.

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convencions de nominació presidencials
  1. «About - 2016 Democratic National Convention». Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 5 març 2016].
  2. «Frequently Asked Questions». 2016 GOP Convention. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 6 març 2016].
  3. Putnam, Josh. «Everything you need to know about how the presidential primary works». Washington Post, 12-05-2015. [Consulta: 17 febrer 2016].
  4. Paul, Katie «Convention Wisdom». Newsweek, 07-02-2008.