Convent franciscà de Santa Caterina d'Onda

convento

El convent de Santa Caterina d'Onda, Plana Baixa, també anomenat de Convent de Sant Francesc, està enclavat en un turó proper a la ciutat, a uns 220 metres sobre el nivell del mar, al sud del riu Sonella i bessó al del Castell d'Onda, dominant un ampli territori.

Infotaula d'edifici
Convent franciscà de Santa Caterina d'Onda
Imatge
Dades
TipusConvent Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsruïnós Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaOnda (Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 52″ N, 0° 16′ 13″ O / 39.9478°N,0.2703°O / 39.9478; -0.2703Coord.: 39° 56′ 52″ N, 0° 16′ 13″ O / 39.9478°N,0.2703°O / 39.9478; -0.2703
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.06.084-013

Va ser fundat en 1455 a petició del poble, i habitat per frares franciscans. Solament queden en peus l'Ermita de Santa Caterina i la Capella del Calvari, que es troba a la dreta del que seria la porta principal del convent, afegida al segle xviii com a magatzem i destinada en 1836 a capella. La resta de murs del convent no permeten deduir cap mena de funcionalitat concreta; només una edificació de tres pisos al sud del jaciment amb una arcada en el pis superior, característica de les construccions valencianes dels segles XVI al XVIII.

També es detecta la presència de subterranis i del que seria una cisterna. L'historiador Mundina ens diu que l'església, d'ordre corinti, era molt espaiosa.

Durant la Guerra de la Independència va ser utilitzada com a caserna dels espanyols i com a hospital, ocupat després pels francesos. Mentrestant, els religiosos es van traslladar a la població i van tornar a ocupar-ho després de la guerra.

En 1836 va ser desamortitzat amb una exclaustració forçosa dels frares, i incendiat aquest mateix any per voluntaris portuguesos que estaven enquadrats en l'exèrcit liberal-cristí sota el comandament del general Manuel Bretón del Río i Fernández de Jubera, destruint-se definitivament i quedant solament l'ermita actual (1982).

ReferènciesModifica

Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.

BibliografiaModifica

  • Geografía General del Reino de Valencia. Volum sobre la Província de Castelló, de Carlos Sarthou Carreres, de l'any 1913, reeditat per la Caixa d'Estalvis i Mont de pietat de Castelló en 1989.