Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) és una entitat sense ànim de lucre que des de la triple vessant social, cultural i política, treballa per l'assoliment de la plena normalització lingüística, nacional i cultural dels Països Catalans. La CAL va néixer el 23 d'abril de 1996, sorgida de la societat civil i hereva de bona part del llegat de la dissolta Crida a la Solidaritat, amb la voluntat d'organitzar una xarxa entre associacions i persones a títol individual d'arreu del país que volguessin implicar-se en el projecte de l'entitat.

Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana

Dades
Tipus	organització
Altres
Premis (2016)  Creu de Sant Jordi

El 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu treball continuat, al llarg de vint anys, a favor del català, amb el suport a polítiques que incrementin el seu ús social, n'afavoreixin la plena normalització i reclamin el reconeixement de la unitat de la llengua a tots els territoris on es parla. Vertebrada territorialment, aplega entitats, col·lectius i persones a títol individual. Les seves campanyes i els seus projectes fan que la llengua catalana i la cultura en què s'expressa siguin socialment més integradores.

Objectius

Els seus objectius són:

• Garantir un futur digne per al català, tot reivindicant polítiques actives de promoció de l'ús social i de facilitació de la plena normalització. I, paral·lelament, incidir en la presa de consciència de la gent respecte a aquest fet.
• Acabar amb la menysvaloració de la cultura catalana i, per tant, presentar-la arreu del món com una cultura innovadora, integradora i desacomplexada.
• Reclamar el reconeixement de la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. 

Presència

La CAL es vertebra territorialment a través de nuclis locals, establerts arreu dels Països Catalans amb l'objectiu de visualitzar la lluita per la llengua i cultura en l'àmbit local. Aquesta figura té una importància cabdal, ja que suposa el treball directe i de proximitat a cada racó del país, i posa de manifest la vitalitat i la unitat del poble català. Cada nucli organitza el Correllengua del barri, vila o comarca que representa. També coordina, en la major part dels casos, els grups de conversa —projecte xerrem junts— i desenvolupa altres campanyes, algunes impulsades per la CAL Nacional i d'altres de pròpies.

Existeixen dos tipus de nuclis:

1. Els nuclis de ple dret, els quals s'autofinancen, en part, a través de les quotes dels socis adscrits al nucli.

2. Els nuclis col·laboradors, amb un funcionament més autònom però igualment coordinats amb la CAL Nacional.

Actualment hi ha 28 nuclis constituïts arreu dels Països Catalans, tots ells concentrats al Principat de Catalunya: Alella, Argentona, Barcelona-Gràcia, Barcelona-Guinardó, Barcelona-Sants, Calella, Canet de Mar, Cardedeu, Castellar del Vallès, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, L'Hospitalet de Llobregat, Lluçanès, Mataró, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sabadell, Sallent, Sant Feliu de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Margarida de Montbui, Torrebesses, Torredembarra, Torrelles de Llobregat, Vacarisses i Valls-Alt Camp.

Context històric

 La CAL es fundà en un context polític on al Principat de Catalunya s'iniciava la negociació de la nova Llei de Política Lingüística que resultava aprovada finalment, el gener del 1998. Una Llei de Política Lingüística que segons la CAL es presentava plena de renúncies i mancada d'ambició. Al País Valencià i a les Illes, l'any abans, el PP havia arribat als respectius governs. Per altra banda, a Espanya, el PP amb José María Aznar al capdavant havia guanyat les eleccions el 1996 i a França, el mateix any, les diferents preses de posició del Consell de l'Estat anaven encaminades en el sentit de la condemnació de l'ús administratiu de les llengües regionals o minoritàries. Un seguit de condicions que no auguraven pas un futur polític propici per a la normalització de la llengua catalana.

En aquest context, doncs, es va convenir de crear una nou moviment cívic en defensa de la llengua catalana i que pogués agafar el relleu del que havia estat la Crida fins a la seva dissolució el 1993. La CAL es va constituir amb gent que provenia d'aquesta entitat i d'altres persones que preocupades per l'esdevenir de la llengua i cultura, i en definitiva del futur del poble català, volien crear una organització independent de les organitzacions polítiques i sindicals, amb la intenció que la força de la CAL recaigués tan sols en la societat civil i en les entitats que la integraven.

Amb el temps, la CAL ha anat aglutinant entitats i persones a títol individual, que han anat sumant esforços i han consolidat i configurat un projecte sòlid, transversal i cada cop més arrelat en el teixit associatiu. L'ús social de la llengua catalana, que incumbeix tota la societat, i la voluntat de la CAL de cercar aquesta transversalitat ha fet que l'organització obri les portes a totes les persones dels Països Catalans que tenen ganes de treballar per millorar la situació del català.

Així doncs, després de 20 anys de vida, la CAL s'ha convertit en una organització formada per persones i entitats, distribuïdes arreu dels Països Catalans, encara que amb major pes als territoris del Principat de Catalunya i la Catalunya Nord, on al llarg d'aquests anys s'han donat conjuntures que han permès fer-hi més activitats i consolidar-hi nuclis actius. Tanmateix, la CAL segueix fidel als seus objectius d'assolir una plena implantació arreu del territori nacional, tot cercant la màxima voluntat de treballar coordinadament i teixint complicitats amb totes les entitats i organitzacions del territori.

Principals projectes de la CAL

La CAL organitza i duu a terme tota una sèrie de projectes, en definitiva, les eines per assolir els objectius i la finalitat de l'entitat. Els més significatius actualment són el Correllengua, el xerrem junts, els Premis Joan Coromines i l'Empentallengua. A més, la CAL edita periòdicament la revista l'Escletxa.

El Correllengua

Des de 1996 el Correllengua treballa per a difondre l'ús de la llengua i per a promoure la cultura popular de les terres de parla catalana, i tot plegat des d'una aposta lúdica, participativa i transversal. La CAL és la principal entitat promotora del Correllengua que, any rere any, recorre bona part de les comarques dels Països Catalans, centrant la seva actuació al Principat i la Catalunya Nord. Això fa del Correllengua una de les iniciatives més participatives dels Països Catalans.

Les diverses activitats lúdiques, de debat, d'informació i de reflexió, folklòriques i artístiques en formats diversos es vertebren simbòlicament amb la flama del Canigó, que recorre les diverses poblacions que s'hi adhereixen. En els seus inicis, el seu nombre no passava de la dotzena i l'any 2011 eren més de 300 al conjunt dels Països Catalans. La CAL coordina prop de 200 Correllengües que se celebren al Principat, Catalunya Nord i la Franja. Així mateix, des de fa més de deu anys la CAL organitza l'inici del Correllengua de caràcter nacional homenatjant algun personatge emblemàtic de la cultura catalana. Durant els darrers anys el Correllengua s'ha dedicat a Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Pere IV, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Martí Pol, Maria-Mercè Marçal, Ovidi Montllor i Montserrat Roig. Els actes d'inici s'han celebrat a poblacions de referència del personatge referit. La CAL també organitza, juntament amb la Federació d'Entitats Nordcatalanes per la Defensa de la Llengua Catalana, la cloenda del Correllengua que se celebra a Perpinyà.

Amb el pas dels anys, el Correllengua s'ha anat consolidant com a una activitat arrelada al conjunt dels Països Catalans. Es tracta d'un mot que ha adquirit entitat pròpia. Una mostra d'aquesta consolidació la trobem en el fet que el mot “Correllengua” ja apareix a la Gran Enciclopèdia Catalana. De fet, a l'edició digital d'aquesta publicació la definició ja hi apareix des de 2011 i és la següent: “Conjunt d'actes i manifestacions reivindicatius en suport de la llengua catalana”. Aquesta definició s'acompanya d'un text on s'explica la història del Correllengua, vinculada a la CAL de manera indestriable. No hi ha dubte que la capacitat d'enaltiment de la llengua i la cultura catalana del Correllengua ha fet imprescindible aquest pas de l'Enciclopèdia Catalana.

El xerrem junts

El xerrem junts és una eina de treball que organitza espais de trobada, gràcies als quals persones que no han estat mai en contacte amb la llengua catalana, o que hi han estat però presenten dificultats ja sigui de comprensió o d'expressió en aquesta llengua, entren en contacte amb persones voluntàries catalanoparlants i formades per la CAL que destinen una part del seu temps lliure a ajudar les primeres en el seu camí d'assumpció del català com a llengua pròpia. El mitjà que s'utilitza és la pràctica de la conversa, punt on arrenca indefectiblement tota apropiació d'una llengua.

Es tracta d'un projecte associatiu, de treball en xarxa entre entitats i persones, que posa en relleu conceptes com la cohesió social i l'acolliment, i que aplica una metodologia pedagògica d'ensenyament de la llengua centrat en l'oralitat i que, precisament per això, s'obre a col·lectius exclosos en altres sistemes d'aprenentatge que impliquen necessàriament la lectoescriptura.

El xerrem junts gira entorn de tres eixos vertebradors: la millora en l'ús social de la llengua catalana, la comunicació regular i extensa en el temps entre persones diverses —font de cohesió social i de participació ciutadana— i el coneixement i estima del país, generat des del coneixement de l'entorn més pròxim de barri i de ciutat.

Al projecte xerrem junts de la CAL s'hi pot incorporar un ventall molt ampli de persones amb nivells diversos de domini de la llengua: des de l'extrem de persones que mai no han estat en contacte amb el català ni tampoc tenen formació instrumental bàsica, fins al de persones amb estudis que no tenen el català com a llengua pròpia, però que el dominen mitjanament. Els primers són atesos amb una metodologia activa de comprensió oral (metodologia Junts) i els segons, amb pràctica intensiva de conversa (metodologia Xerrem).

La metodologia Junts és un conjunt organitzat d'espais de relació horitzontal entre ciutadans catalanoparlants i ciutadans que no tenen comprensió del català. Es tracta d'un projecte de voluntariat a dues bandes que es mou exclusivament en les habilitats orals i que disposa d'un material visual centrat en embrions conversacionals que col·labora perquè els usuaris assoleixin una comprensió bàsica i una expressió oral mínima en contactes interpersonals i socials. S'ofereixen recursos per a l'adquisició de la llengua parlada a partir de trobades de caràcter social on la cohesió és tan important com l'adquisició de la llengua. Per tant, no es tracta tant d'un projecte d'aprenentatge formal, sinó més aviat d'un projecte d'acostament lingüístic, cultural i personal.

La CAL és conscient que l'objectiu lingüístic del projecte abasta únicament la comprensió oral i la producció d'interlocucions molt bàsiques dels participants dels grups, cosa que, tot i la importància d'assolir una major perceptivitat, és del tot insuficient amb vista a una competència lingüística vària (escoltar, llegir, parlar i escriure) i activa. Per això s'ocupa que als usuaris del projecte els arribi informació de les ofertes formatives dels organismes públics que se n'ocupen, i per això també els voluntaris impulsen la inscripció als cursos inicials o bàsics de totes aquelles persones a les quals l'aprenentatge formal els pot ser enriquidor i factible.

El projecte promou el desenvolupament de vint-i-cinc sessions (una per a cada una de les vint unitats i, una de repàs de cinc unitats) conduïdes per dos o tres guies amb l'objectiu que els aprenents obtinguin una comprensió bàsica del català parlat i suficient capacitat per usar expressions i frases molt senzilles en les relacions socials de proximitat. Pel que fa al Marc europeu comú de referència per a les llengües, les unitats se situen a l'inici del nivell A1 i serveixen per al primer contacte amb el català de persones que el desconeixen.

A partir d'intentar generar un entorn d'aprenentatge agradable on a més de sentir-s'hi a gust, s'hi aprèn, la llengua catalana es converteix en un eix netament cohesionador. Així doncs, si alguns aprenents no han aconseguit assolir les expectatives plantejades de poder comunicar-se molt breument en català en situacions de proximitat, és probable que hagin sentit que la llengua catalana no és una barrera per participar en entorns catalans. I els que ho hagin aconseguit, passen a grups Xerrem.

La metodologia Xerrem consisteix a reunir setmanalment, en un punt de trobada social, un grup de persones que volen parlar millor el català amb una o dues persones que el parlen bé. Durant unes hores a la setmana i en un calendari indefinit, els 'xerraires' (així anomenem les persones que assisteixen als grups Xerrem) parlen entre ells i en grups de tres o quatre fent-se preguntes i contestant-les. Les preguntes estan organitzades per nivells; demanen inicialment respostes simples i senzilles, però a mesura que s'avança, augmenten de nivell i reclamen un domini més alt de llengua. Els que dinamitzen el grup, anomenats guies (gent que parla la llengua del país, que en coneix els referents i que col·labora amb els que volen parlar-la i conèixer el tarannà d'aquesta terra), ajuden els xerraires a parlar millor, els orienten pel que fa a les oportunitats d'aprendre o d'usar la llengua i presenten referents de catalanitat relacionats amb els temes de què es parla en les converses. No fan de professors: actuen com a conciutadans que parlen bé i són capaços d'indicar com es diuen les coses. Les converses giren a l'entorn de temes característics de les relacions socials, de tal manera que els xerraires escenifiquen constantment situacions de comunicació que es donen habitualment al carrer, en un bar, a la sala d'espera d'un ambulatori, en una botiga i en tants altres llocs; són situacions en què el fet de xerrar té com a finalitat única l'entesa cordial i amena entre persones; situacions on les persones que s'introdueixen en una nova llengua troben camí obert per adquirir i consolidar la seva competència oral. Als grups Xerrem, doncs, es recull i es practica l'experiència relacional del carrer per remetre-la novament al mateix carrer de la mà dels nous parlants.

Els Premis Joan Coromines

Des de l'any 2002 la CAL atorga els Premis Joan Coromines, un reconeixement cap a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la llengua catalana, la cultura catalana i la nació catalana. Al mateix temps, volen ser un revulsiu que esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la identitat nacional i la llibertat.

Al llarg de les diferents edicions, diverses personalitats del món de la cultura i la llengua han rebut aquesta distinció. El bisbe Antoni Deig, Joan Laporta, Vicent Torrent, Eliseu Climent, Najat El Hachmi, Salvador Cardús, Isabel-Clara Simó, Francesc Ferrer i Gironès, Miquel Martí i Pol, el poeta alguerès Antoni Canu, Carles Capdevila, Víctor Alexandre, Patricia Gabancho, Màrius Serra i Dagoll Dagom en són alguns exemples.

L'Empentallengua

L'Empentallengua és un nou projecte de dinamització lingüística i cultural a través de la difusió de petites i molt variades accions que es poden desenvolupar en diferents àmbits, i que les institucions, organitzacions i col·lectius que treballen per la llengua poden dur a terme al seu barri, municipi i/o comarca.

Aquest projecte ha nascut amb la voluntat de donar a conèixer iniciatives de foment i promoció de la llengua, apropar-les als agents locals de dinamització lingüística i cultural, i oferir les eines necessàries perquè es realitzin en diferents punts del territori.

Vegeu també

• Correllengua

Enllaços externs

• Web oficial de la CAL