Els Coquille (o Ko-Kwell) són una tribu ameríndia situada al sud-oest d'Oregon als EUA, on el riu Cos desemboca a la Badia de Coos. El 1856 foren obligats a traslladar-se al territori de les reserves Siletz i Grand Ronde. El 1954, el govern federal dels Estats Units decidí aplicar-los la política de terminació índia en el seu reconeixement tribal, però el 1989 la tribu fou novament reconeguda federalment.

Infotaula de grup humàCoquille
Tipusètnia modifica

NomModifica

El nom dels coquille s'assembla a la paraula francesa per "cloïssa". Això ha portat a l'especulació que el nom s'uneix als pobles indis pels paranyers francocanadencs que treballaven per a la Companyia del Nord-oest, a causa de la dieta de la població en crustacis i l'ús de petxines com a adorn personal. No obstant això, un informe escrit per a la moderna Tribu índia Coquille suggereix que el nom prové d'una mala pronunciació d'una paraula nativa, possiblement un riu, lloc geogràfic, o persona.[1]

GrupsModifica

Els grups Coquille inclouen els alts Coquille (mishikwutinetunne "gent que viu al corrent anomenat Mishi"),[2] kwatami, shasta costa, dakubetede (applegate), i tututnis. Els tututnis inclouen els yukichetunne, tututnis, mikonotunne, chemetunne, chetleshin, kwaishtunnetunne, i taltushtuntede (galice). A començaments del segle XIX potser eren uns 8.000 individus, però els contactes amb els paranyers blancs i les malalties els reduïren a uns centenars a començaments del segle XX.

LlenguaModifica

La llengua coquille està extinta; pertanyia a la branca meridional de les llengües atapascanes (tronc na-dené) classificada com a part de la branca tolowa-galice de la costa d'Oregon.[3] El seu estil de vida, com les de la majoria de tribus de la Costa Nord-oest, es basa en la pesca i la recollida de marisc. Vivien en cases de planxes de cedre.

HistòriaModifica

L'ocupació humana de les zones costaneres coquille es remunta a fa 8000 anys i 11.000 anys a les zones de l'interior. Elñs paranys per a peixos utilitzats en la part baixa del riu Coquille es remunten almenys 1.000 anys. Les històries orals extenses dels coquille s'han recollit i conservat a la Biblioteca de la Tribu Índia Coquille a Coos Bay (Oregon).[3][4]

Els coquille pescaven a les aigües baixes i estuaris al llarg de la costa d'Oregon usant cistelles i trampes, alhora que recollien cloïsses.[5]

Els estudiosos moderns han documentat una àmplia xarxa de senders, camins i rutes en canoa que els coquille havien desenvolupat en el moment de contacte per la Companyia del Nord-oest d'Alexander McLeod en 1826.[6]

Després del tractat de 1855 els coquille es van veure obligats a passar a la reserva índia costanera (actualment reserva Siletz). Avui els coquille estan repartits en dues entitats tribals: la tribu índia Coquille o les Tribus Confederades de Siletz.[3][7]

ReferènciesModifica

  1. Ivy, Donald B. «Report: This report was produced and published for public consumption by the Coquille Indian Tribe», 1999-10. [Consulta: 6 abril 2014].
  2. Gaston, Joseph. «The Indians of Old Oregon: Centennial History of Oregon». [Consulta: 6 abril 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Tututni-Chasta Costa-Coquille». Ethnologue. [Consulta: 5 abril 2014].
  4. «Coquille Indian Tribe Library». Coquille Indian Tribe. [Consulta: 6 abril 2014].
  5. Byram, R. Scott. «Brush Fences and Basket Traps: The Archaeology and Ethnohistory of Tidewater Weir Fishing on the Oregon Coast», 2002-01. [Consulta: 6 abril 2014].
  6. Zybach, Bob; Don Ivy. «Coquelle Trails: Early Historical Roads and Trails of the Ancestral Coquille Indian Lands (Vols. I & II)», 04-01-2013. [Consulta: 6 abril 2014].
  7. Wasson, George B. «Growing up Indian : an Emic perspective». [Consulta: 6 abril 2014].

Vegeu tambéModifica

LecturesModifica

  • Hall, Roberta L. The Coquille Indians : yesterday, today and tomorrow. Lake Oswego, Or. : Smith, Smith and Smith Publishing, 1984.
  • Hall, Roberta L. Oral traditions of the Coquille Indians. 1978.
  • Hall, Roberta L. People of the Coquille Estuary : native use of resources on the Oregon coast : an investigation of cultural and environmental change in the Bandon area employing archaeology, ethnology, human biology, and geology. Corvallis, Or. : Words and Pictures Unlimited, 1995.

Enllaços externsModifica