Corder (professió)
Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.[1]
 | |
Tipus d'ocupació | menestral  |
|---|---|
Camp de treball | ropemaking (en)  i ropework (en) |
Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gúmenes o cordes grosses) i, fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per a aquest instrument musical.[2]
Les eines dels corders o filadors de corda
modifica
|
|
|
Col·legis o confraries
modificaA Mallorca, els corders compartien col·legi professional amb els espardenyers. El col·legi fou instituït el 1511, i les primeres ordinacions són de 1513. El seu patró era santa Caterina (25 de novembre), i inicialment les reunions del col·legi tenien lloc a l'antic Hospital de Santa Caterina, però, quan l'edifici entrà en estat d'abandonament, tengueren la sala a la parròquia de Santa Eulàlia, vora el carrer de la Corderia.[3] L'escut del col·legi consistia en una banqueta de corder amb la creu i la roda i quatre cordes penjant.[4]
Documents
modifica- 1328. Corders de València.[5]
Referències
modifica- ↑ Gracià, Oriol «Estirar de la corda». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, 10-2011, p. 22. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 89.
- ↑ A l'Hospital deixaren de reunir-s'hi el 1546, i passaren a reunir-se al convent del Carme. Més endavant, tengueren la sala al carrer del Forn de la Creu, a la cantonada del carrer de la Corderia, on molts de corders tenien els obradors, i finalment al carrer del Pes del Formatge, que és la continuació del carrer de la Corderia. D'altra banda, a un edifici al carrer de la Samaritana el col·legi hi guardava una imatge de la Samaritana, que treien cada any a la processó de la Sang, i que donà nom al carrer: Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 276, 664. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 103-106.
- ↑ Antoni Furió i Diego. Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345). Universitat de València, 28 November 2011, p. 205–. ISBN 978-84-370-8715-3.
Vegeu també
modifica