Obre el menú principal

Cornelia Metella (73 aC–48 aC) va ser la filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió. Apareix en nombroses fonts literàries, incloent-hi una inscripció oficial a la ciutat de Pèrgam.[1]

Infotaula de personaCornèlia Metella
Biografia
Naixement 73 aC
Mort Després de 48 aC
Període República Romana
Família
Cònjuge Publi Licini Cras Dives (–53 aC)
Gneu Pompeu Magne (52 aC–)
Pare Quint Cecili Metel Pius Escipió
Modifica les dades a Wikidata

Es va casar amb Publi Licini Cras Dives (llegat), fill de Cras, quan tenia al voltant de 15 anys. Malauradament, el jove Publi marxaria poc després a lluitar amb el seu pare, morint a la Batalla de Carrhae.

Després d'això, Cornèlia es va convertir en la cinquena muller de Gneu Pompeu Magne, el 52 aC. Cornèlia fou fidel al seu marit, anant-lo a trobar després de la derrota d'aquest en la Batalla de Farsàlia el 48 aC. Junts, van fugir a Egipte, on Pompeu va ser assassinat. Cèsar va castigar als assassins i va donar a Cornèlia les cendres i el segell del seu marit. Va tornar a Roma, on va passar la resta de la seva vida.

Plutarc la descriu com una dona molt bella i de bon caràcter, culta i ben educada en geometria i filosofia, i diu que tocava la lira de forma excel·lent. Lucà l'esmenta diverses vegades a la Farsàlia.[2]

ReferènciesModifica

  1. Inscripció en Grec antic traduïda al Llatí com Cornelia Q. Metelli Pii Scipionis filia. Malgrat l'adopció del seu pare per Quint Cecili Metel Pius, ella va retenir el nom de la Gens Cornèlia per haver nascut molt abans de la mencionada adopció, que només era una formalitat legal
  2. Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 265. ISBN 9788483673386.