Corn (mol·lusc)

certes espècies comestibles de caragols marins

«Corn» és un nom genèric que s'usa tradicionalment en gastronomia per a designar certes espècies de caragols marins que es mengen, com per exemple el corn blau o el corn amb pues. No es tracta d'un terme científic sinó popular i, de fet, també existeixen altres cargols marins que no es mengen i que tenen noms propis vulgars que incluen la paraula corn, com per exemple el de vinya o el de fel. Altres cargols tenen noms vulgars com caragol, caragolí, baldufa, sabateta, etc.

Alguns cornsModifica

Els cargols marins vulgarment anomenats corns solen ser gastròpodes prosobranquis. Alguns d'ells són els següents:

  • Corn amb pues (Murex brandaris), espècie de la família dels murícids que antigament s'usava per a tenyir de color porpra i encara hi ha tradició de menjar-lo cuit,[1] és molt preuat tot sol o, per exemple, a Menorca, amb cranca, que ha esdevingut un plat de luxe.
  • Corn blau (Trunculariopsis trunculus), espècie de la família dels murícids gastronòmicament molt preuada, per exemple, a Menorca, i més abundant a l'illa que el corn amb pues.[1] El seu nom fa referència al color propra de la seva closca, que s'usava per a obtenir el tint d'aquest color, molt apreciat a l'època clàssica.
  • Corn de fel (Purpura haemostoma), espècie de la família dels murícids que també s'usaba -com el seu nom llatí indica- per a obtenir la porpra. És una espècie carnívora.[1]
  • Corn eriçonat (Ceratostoma erinaceum), espècie de la família dels murícids que es caracteritza per tenir una closca molt rugosa,[1] en forma de plecs profunds i paral·lels.
  • Corn marí (Charonia nodifera), espècie de la família dels tritònids que es considera el més gros dels gastròpodes de la Mediterrània, ja que pot arribar a mesurar més de 30 cm de longitud.[1]
  • Corn rugós (Ranella gigantea), espècie de la família dels tritònids que viu a grans profunditats, superiors a 50 m, a les zones de coralls.[1] La closca presenta rugositats en forma de petits punts en relleu, que formen línies concèntriques perpendiculars a l'eix longitudinal del cargol.
  • Corn de vinya (Semicassis undulata), espècie de la família dels càssids la closca del qual s'ha utilitzat per a fer camafeus.[1]
  • Corn de nineta (Astraea rugosa), l'obertura del qual, anomenada ull de santa Llúcia, pot recordar la forma d'un ull i alguns atribueixen "rares virtuts"[1] a l'opercle calcari que presenta. A diferència dels anteriors és diotocardi, i no monotocardi.[1]

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia de Menorca, Tom III: Invertebrats no artròpodes. Bernat Mateo i Álvarez. Edita Obra Cultural de Menorca, 1993, Maó. ISBN 84-600-1437-1

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Enciclopèdia de Menorca, Tom III, pàgs. 98-112