Per a altres significats, vegeu «Corona d'espines (desambiguació)».

La corona d'espines és un símbol cristià que recorda la Passió de Jesús.

Jesus portant la Creu, retrat de El Greco (1580).

Història

modifica

Els soldats romans van usar-la abans de la crucifixió. Tenia una doble funció: humiliar Jesús (el coronaven com a rei dels jueus, burlant-se'n) i fer-li mal. Apareix als relats dels evangelis de Mateu, Marc i Joan. Ha esdevingut un dels misteris de dolor del rosari (el tercer).

La corona va esdevenir una relíquia molt preuada. Es va fragmentar i van aparèixer espines falses, fins a sumar més de set-centes en l'actualitat, venerades a diverses esglésies. Existeixen testimonis de la seva presència a Jerusalem des del segle v (com les cartes de Paulí de Nola). Segons les versions, es va transferir després a Constantinoble (testimonis del segle xii) o a França (testimonis de Lluís IX de França), potser ja partida (Carlemany parla ja d'espines i no de corona).

Per aparèixer fragmentada es considera cada espina com a relíquia de tercera classe (les de primera són trossos de cos de sant o relíquies de Jesús senceres i les segones instruments propis dels sants). A la Catedral de Barcelona es conserva una suposada espina de la corona.[cal citació]

Vegeu també

modifica