Obre el menú principal

El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.

Al segle XIV, només pagaven els llocs que eren del patrimoni reial (per exemple, el 1327, arran de la coronació d'Alfons III, o el 1377, en ésser coronada Sibil·la de Fortià).

Al segle XV, el coronatge ja afectava tots els focs.[1]

ReferènciaModifica

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 89.