Antoni Niubò Xammar
Antoni Niubò Xammar (Castellnou de Seana cap a 1790 - Biosca, 1 de maig de 1837), conegut com el coronel Niubò, fou un militar català del bàndol lliberal a la Primera Guerra Carlina.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1790  Castellnou de Seana (Pla d'Urgell) |
| Mort | 1r maig 1837 (46/47 anys) Biosca (Solsonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Va néixer el 1790 en una família de cavallers amb propietats a Castellnou de Seana i Bellestar.[1] Va participar a la guerra del Francès, primer el 1808 com a sotstinent de miquelets i el 1811 com a capità.[1] Va ser fet presoner el 1811 al setge de Tarragona però va tornar a participar a la guerra del 1812 al 1814.[2] Després de la guerra va continuar la carrera militar mentre acumulava un patrimoni considerable.[1]
Va participar a la primera carlinada al bàndol isabelí amb el grau de coronel i va arribar a tenir la comandància de la província de Lleida el 1837.[1] Va participar en diferents accions que li van donar fama de temut i cruel, i de no haver perdut mai una batalla, excepte la darrera en que intentant socórrer Solsona fou derrotat pels carlins de Joan Castells i va perdre la vida.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gallart, Felip; Lladonosa, Vicent «El Coronel Niubó, un militar liberal de la I Guerra Carlina». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 7, 2016, pàg. 63–72. ISSN: 2014-4814.
- ↑ Gallart, Felip; Lladonosa, Vicent. El camí de les tenebres. El Coronel Niubó i la Primera Guerra Carlina. ISBN 978-84-16452-72-9.