Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida,[1] Coronela de Tortosa,[2] Coronela de Tarragona[3] o coronela de Manresa,[4] ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió. Estaven formades per ciutadans militaritzats dels gremis d'Oficis. El terme coronela per definir l'organització militar dels gremis apareix el 1704

Referències

modifica
  1. Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 321. ISBN 8484094545. 
  2. Estudios genealógicos, heráldicos y nobiliarios en honor de Vicente de Cadenas y Vicent con motivo del XXV aniversario de la revista Hidalguía (en castellà). Revista Hidalguía, 1978, p. 46. ISBN 8400037871. 
  3. Jordà Fernández, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. Cossetània Edicions, 2006, p. 89. ISBN 8497912276. 
  4. Cerro Nargáñez, Rafael. «Austracistas en la Administración Territorial bajo el reinado de Felipe Vlos alcaldes mayores de Cataluña (1717-1746)». A: Felipe V y su tiempo: congreso internacional (en castellà). vol.2. Institución Fernando el Católico, 2004, p. 463. ISBN 84-7820-767-8. 

Bibliografia

modifica