Obre el menú principal

Correus i Telègrafs és l'edifici on es troba la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona, prestat per l'empresa estatal espanyola Correos.[1] És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local situat al districte de Ciutat Vella de Barcelona. L'edifici ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Plaça d'Antoni López, els carrers de la Fusteria-Hostal d'en Sol, Àngel Baixeras i Via Laietana. Aquest edifici exempt disposa de quatre façanes afrontades a cadascun d'aquests carrers. i enllaça mitjançant un pont elevat amb un edifici annex que es troba a la part posterior, obra de l'arquitecte de correus Roberto Oms Gracia. L'accés principal es produeix des de la Plaça d'Antoni López.[2]

Infotaula d'edifici
Correus i Telègrafs
Barcelona Post Office.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme, monumentalisme academicista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Pl. Antonio López, 1 - c. Fusteria - c. Àngel Baixeras - via Laietana - c. Hostal d'en Sol. Barcelona
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 53″ E / 41.381532°N,2.181454°E / 41.381532; 2.181454Coord.: 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 53″ E / 41.381532°N,2.181454°E / 41.381532; 2.181454
BCIL
Identificador IPAC: 40411
Modifica les dades a Wikidata

L'edifici fou dissenyat l'any 1914 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau, guanyadors del concurs públic que es realitzà per a la construcció de l'edifici de correus. Aquest projecte, però, no fou materialitzat fins a la seva construcció, entre els anys 1926 i 1928, a punt d'inaugurar-se l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La seva realització s'inscriu també dins de la gran operació urbanística que comportà l'obertura de la Via Laietana. És, de fet, l'edifici que li fa de portal per la banda de mar, conjuntament amb la seu de la Companyia Trasmediterrània. Les torres angulars d'ambdós edificis estableixen una certa complicitat visual per tal de realçar l'inici de la Via Laietana.

Amb tot, mentre l'entrada principal de la seu de Trasmediterrànea mira a la Via Lietana, la de Correus s'obre de forma monumental vers la Plaça d'Antoni López, amb escalinata, pòrtic columnat, escultures al·legòriques i gran escut d'Espanya. La decoració escultòrica dels exteriors és obra de Pere Jou, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau.[2]

La ubicació de la seu central del servei de correus a Barcelona en aquest indret estratègic (tocant al port, mirant al mar i encapçalant la Via Laietana) culmina una llarga itinerància de la seu central de correus per diversos indrets de la ciutat (entre ells, l'edifici que actualment ocupa el Teatre Borràs a la Plaça d'Urquinaonaː la desapareguda Casa Gibert que es trobava on ara hi ha la Plaça de Catalunya o el Palau de la família Ferran al carrer Correu Vell) .[3][4]

ExteriorsModifica

De planta trapezoïdal amb els xamfrans roms, l'estructura en alçat d'aquest edifici comprèn semisoterrani, dos pisos, àtic i terrat transitable en les dues crugies afrontades a la Plaça Antoni López i el Carrer Fusteria. En la resta de crugies, afrontades a la Via Laietana i el Carrer d'Àngel Baixeras, encara s'hi afegeix un sobreàtic. Depassant la línia de cornisament, els xamfrans estan coronats per tres torres de planta circular i diverses alçades. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul que conté les escales vers les plantes i l'accés al gran saló central.[2]

Les quatre façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular i els seus acabats són fets íntegrament en pedra de Montjuïc. La façana principal, afrontada a la plaça Antoni López, consisteix en un gran parapet emmarcat per les torres laterals i el cos central d'accés. Flanquejant aquest cos central hi ha els portals del semisoterrani, oberts a peu de carrer i inclosos dins del basament de l'edifici. El cos central consisteix en un pòrtic tetràstil de pilastres i columnes d'ordre gegant amb capitells jònics florits que abracen les dues plantes principals de l'edifici. El pòrtic, que reposa sobre una llarga escalinata, és coronat per quatre escultures i l'escut de la Casa Reial espanyola en època d'Alfons XIII.[2]

L'ordre jònic gegant del pòrtic es repeteix en les torres dels angles i en les façanes de la Via Laietana i del Carrer Fusteria, convertides, en aquests casos, en pilastres gegants. Als intercolumnis es manifesten les obertures del primer i del segon pis, emmarcades amb columnes jòniques i frontons triangulars. L'àtic, que reposa damunt l'entaulament de l'ordre gegant que recorre tot l'edifici, és el nivell més profusament ornamentat de l'edifici. Efectivament, aquest nivell conté tot de balcons amb barana de forja i portes amb relleus florals esculpits als muntants i les llindes. Sobre aquestes finestres hi corre un cornisament a base de mènsules i garlandes que flanquegen els òculs de ventilació de la coberta, tancada aquesta per una barana de balustres de pedra. Sobre la línia de cornisament les tres torres dels angles trenquen l'horitzontalitat global de l'edifici amb les seves formes. La torre del xamfrà Via Laietana - Pl. Antoni López, és la més alta i consisteix en un llarg tambor estriat amb dobles pilastres que sostenen el mirador en forma de templet circular a base de dobles columnes jòniques tancat per baranes de forja. Sobre aquest cos de secció circular encara hi sobresurt un templet jònic de planta cruciforme i amb pòrtics jònics que sosté un darrer nivell, conformat per un llanternó vuitavat a base de pilastres. Les dues altres torres, més baixes i senzilles, estan configurades per un tambor ornat amb semicolumnes jòniques i quarterons damunt del qual hi reposa un llanternó amb volutes i gerres adossades.[2]

Tocant a aquest edifici es troba l'Estació de Correus, estació de metro fora de servei des de l'any 1972,

InteriorModifica

El gran saló central és l'espai més interessant de tot l'edifici. De planta quadrangular, el saló és cobert per un extraordinari sistema de claraboies de ferro i vidre que reprodueixen la forma d'un creuer. Efectivament, quatre columnes exemptes d'ordre jònic florit gegant acullen el pes de les petxines d'una gran cúpula de vidre amb els seus corresponents quatre braços. Els vitralls d'aquesta gran cúpula central són obra de Rigalt & Granell i segueixen l'estètica Art déco de dissenys geomètrics i composició radiant.[5]

Els arcs i les voltes, així com els carcanyols i les nervadures de tot aquest sistema de coberta, estan íntegrament revestits de pintures i relleus a base d'estucs. Les guatre grans pintures de les llunetes del saló central són obra de pintors d'estètica noucentista com Francesc Galí, Josep Obiols, Francesc Labarta i Francesc Canyelles.[2] Són al·legories d'inspiració classicista que fan referència a les comunicacions.

Per la resta, els murs perimetrals del saló consisteixen en una estructura de pilastres i columnes toscanes i jòniques que contenen els finestrals i les guixetes de fusta i vidre originals.[2]

A la planta baixa de l'edifici, ocupant la base de la torre angular, hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Pilar.

NotesModifica

  1. «Presentación» (en ca). [Consulta: 29 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Casa de Correus i Telègrafs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. «Una ruta per descobrir els secrets de la història del correu a Barcelona» (en cat). [Consulta: 29 octubre 2017].
  4. barcelonaentremuralles.com. «Casa família Ferran o Palau del Correu Vell» (en ca-es). [Consulta: 29 octubre 2017].
  5. «El secreto de la cúpula de Correos». La Vanguardia.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Correus i Telègrafs  

Vegeu tambéModifica