Corrupció policial

La corrupció policial és una forma de mala praxi policial en què els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. L'abast de la definició varia entre diferents autors.[1] Generalment s'accepta que la corrupció policial implica un cert abús d'autoritat, ja sigui perquè la policia comet actes criminals protegint-se amb aquesta autoritat o perquè la seva posició de poder és utilitzada per donar serveis a canvi de diners.[2] La corrupció policial inclou també actes que no són necessàriament criminals, com ara acceptar propines o favors; que no impliquen una oferta de serveis, com ara l'absència d'actuar quan s'hauria de fer; o que no impliquen l'intercanvi de diners.[3] Segons una definició inclusiva, la corrupció policial és l'exercici o la manca d'exercici de l'autoriat fet amb la intenció principal d'aconseguir un avantatge personal o corporatiu.[4]

Una forma comuna de corrupció policial consisteix a demanar o acceptar suborns a canvi de no informar de casos de tràfic de drogues o relacionats amb la prostitució i altres activitats il·legals. Un altre exemple és el de policies que desobeeixen el codi de conducta de la policia amb la finalitat d'assegurar la condemna de sospitosos, per exemple a través de l'ús de proves falsificades. Més rarament, els agents de policia poden participar deliberadament i sistemàtica en el crim organitzat ells mateixos.

La corrupció dins dels òrgans policials es pot separar entre la corrupció administrativa, si té a veure només amb la gestió de recursos humans i materials, i per tant és similar a la que pot tenir lloc en altres institucions públiques, i la corrupció operativa, és a dir, aquella relacionada amb el medi extern a la institució i que pot incloure, per exemple, acceptar o demanar diners per evitar una multa o detenció, extraviar proves o produir-ne de falses o protegir delinqüents.[5]

Tot acte de corrupció policial constitueix un acte d'abús d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posició i el poder associat que té.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Newburn, 1999, p. 4.
  2. Newburn, 1999, p. 5-6.
  3. Newburn, 1999, p. 6.
  4. Kleinig, 1996, p. 166.
  5. 5,0 5,1 Mohor, Alejandra; Frühling, Hugo «Reflexiones en torno a la corrupción policial» (en castellà). Centro de Estudios en Seguridad Ciudadana. Universidad de Chile [Santiago], octubre 2006.

BibliografiaModifica