Corsarisme balear
El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia. La mar Mediterrània ha estat un dels àmbits on el cors s'ha desenvolupat des de temps més antics i amb més intensitat. La guerra en cors fou gairebé constant entre musulmans i cristians durant segles, i tant els barbarescs com els cristians hi practicaren el corsarisme. Les guerres amb Gènova i amb Castella dels s. XIV i XV també determinaren una florida dels armaments en cors, que sovint causaren grans perjudicis a la navegació comercial. En els segles xiv i xv foren corsaris famosos el noble catalanosicilià Guillem Ramon de Montcada, els nobles valencians Rodrigo Díez i Jaume de Vilaragut, el mallorquí Arnau Aimar, els castellans Diego de Valderrama ''Barrassa'' i Pero Niño, i al s. XVI, edat d'or dels corsaris barbarescs, Barba-rossa i Dragut en foren els més temuts. Entre els corsaris mediterranis cristians destacaren els mallorquins, els eivissencs, els napolitans, els sards, els maltesos i els toscans. En tot cas, la marina balear per una banda patí molt els atacs de pirates i corsaris musulmans, castellans, francesos, anglesos, etc,, i alhora el corsarisme balear, sobretot en els segles XVIII i primers anys del XIX, fou potent i temut pels navegants i corsaris d'altres indrets.
Àmbit territorial del cors balear modifica
L'acció corsària balear ultrapassava Malta cap a llevant i arribava a Gibraltar. La seva captura principal varen ser naus de cabotatge sota bandera francesa, tot i que causaren grans danys al comerç genovès i barbaresc. Corsaris eivissencs, com Antoni Pavias Tut, travessaren Gibraltar i arribaren a l'Atlàntic.
El corsarisme mallorquí modifica
El cors a Mallorca va tenir la seva edat d'or en el segle xvii, gràcies a les guerres entre la monarquia espanyola i la francesa, quan la navegació en cors augmentà la seva importància i esdevingué un negoci molt retent. Entre 1640 i 1652 els corsaris mallorquins ajudaren la causa reial davant la revolta catalana de la Guerra dels Segadors. Feren el mateix en la lluita contra la rebel·lió de Messina. En aquesta època actuà l'anomenada Esquadra de Mallorca, formada per cinc vaixells i una tripulació d'unes set-centes persones, sovint dirigida pel comandant Pere Fleixes.[1]
Capitans corsaris mallorquins modifica
|
|
Patrons corsaris mallorquins modifica
|
|
Els armadors modifica
|
|
El corsarisme eivissenc modifica
Ja Pere el Cerimoniós concedí guiatge al corsari eivissenc Pere Bernat per la seva labor en la guerra contra Castella. autoritzant-lo a armar en cors la galera Sant Salvador que havia pres als castellans. A finals el segle xv qui tenia una nau armada en cors era Antoni Tur. És en el segle xvi quan la pirateria barbaresca assota més fort les illes i en el XVII ja fa sentir la reacció corsària, en especial contra les naus algerines i nord-africanes però també genoveses, franceses i d'altres indrets. En el XVIII la lluita segueix i continua la persecució de naus algerines, angleses, venecianes, franceses. D'aquesta darrera època són la majoria de noms que ens han perviscut.[3]
Capitans corsaris eivissencs modifica
|
|
Memòria dels corsaris eivissencs modifica
En el Port d'Eivissa hi ha un monument que recorda els heroics mariners del cors eivissenc, en la mesura en què tengueren una contribució decisiva en la lluita contra la pirateria nord-africana.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Corsarisme». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 126-127. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ POU MUNTANER, Juan. La marina en las Baleares.Palma: Gráficas Miramar, 1977.
- ↑ POU MUNTANER, Juan. La marina en las Baleares.Palma: Gráficas Miramar, 1977, p. 361-366.