Obre el menú principal

Les Corts de Lleó de 1188 es van celebrar al començament del regnat d'Alfons IX (1188-1230) al claustre de la Basílica de Sant Isidor de Lleó, tal com es manté en l'afirmació del monarca en una comunicació a l'Arquebisbe de Compostel·la. Posteriors a les Corts d'Aragó de 1162,[1] són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva després de la caiguda de l'Imperi Romà.[2]

Infotaula d'organitzacióCorts de Lleó de 1188
Dades
Tipus cort
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

No existeixen precedents clars que justifiquin la creació de les Corts. L'esdeveniment immediat més significatiu havia estat la coronació Alfons VII de Lleó i Castella l'any 1135 i la multitudinària acollida que aquesta va tenir entre el poble, que hi tingué una presència com mai abans havia tingut en la coronació d'un rei. Així mateix Alfons VIII havia permès, mesos abans, a Carrión de los Condes, l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot.

Formació de les CortsModifica

Però el 1188 la corona lleonesa, necessitada d'ingressos degut a la guerra amb Portugal i amb Castella, requeria la creació de nous impostos. A la cúria règia del rei de Lleó, aquest hi incorporà representants de les ciutats. Amb aquesta mesura es formaren les que han estat considerades les primeres corts a tota Europa, reunides al claustre de Sant Isidor de Lleó. Aquest model fou adaptat poc després per Catalunya i Castella i, seguidament, s'estengueren a la resta de Europa. Les corts estan constituïdes pels tres estaments: Clergat, noblesa i ciutats. El clergat i la noblesa ja tenien representants en la cúria del rei, la cúria règia, però la novetat fou la incorporació de representants de les ciutats, incorporació que obeïa a les necessitats econòmiques del rei, que convocant-los pretenia recavar el suport econòmic de tots els estaments a canvi de contrapartides, i també regular les despeses del rei; la consolidació de cada estament per separat es féu sense l'oposició dels altres estaments.

Temes que es debateren a les Corts de LleóModifica

Els temes tractats en les Corts de Lleó van ser pioners per la seva època, encara que avui dia ens semblarien coses normals, i fins i tot indispensables. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del rei de convocar Corts per fer la guerra o declarar la pau, i es garantien nombrosos drets individuals i col·lectius. En aquestes Corts, a més d'ampliar els Furs d'Alfons V de Lleó del 1020, es van promulgar noves lleis destinades a protegir els ciutadans i als seus béns contra els abusos i arbitrarietats dels nobles, del clergat o del mateix rei.

  1. Delimitació i defensa de les prerrogatives del rei: en aquest sentit, la legislació alfonsina no introdueix novetats importants. Pretén únicament aprofundir en el pacte feudal sobre el qual es construeix la legitimitat monàrquica.
  2. Restauració de l'ordre públic i social
  3. Transparència judicial i garanties processals: les anàlisis referits als Decreta (decrets) atribuïts a 1188 reuneixen la confirmació de decrets de caràcter general com, per exemple, el no atemptar contra la propietat aliena, resoldre les querelles davant la justícia o la promesa del rei de no entrar en guerra sense comptar amb tots els que li han de donar el seu consell.

Aquests decrets, que haurien estat normals en els inicis del nou regnat d'Alfons VII, donaren lloc a la creació de "nous decrets", entre els quals hi havia la redacció d'una Constitució datada al juliol de 1188, que tractava de l'existència de violència i d'intent per pal·liar-la usant la Justícia. Aquest tema seria posteriorment desenvolupat en unes "constitucions" per Galícia, el 1194, i a partir d'aquest text podem explicar el contingut en el text atribuït a les Corts de 1188, és a dir que aquest, tal com el coneixem en molts dels seus passatges, es deu a l'elaboració desenvolupada al llarg del regnat d'Alfons IX.

Significació històrica de les Corts de Lleó de 1188Modifica

Després de la iniciativa d'Alfons IX de Lleó diversos regnes d'Europa occidental van convocar corts, parlaments o estats generals, amb la participació de representants de les ciutats. Va ser el cas de Castella, Aragó, Anglaterra o Catalunya. Només hi havia hagut a l'Europa medieval un exemple anterior relatiu a assemblees legislatives, el Althing islandès, però la seva llunyania i la manca de comunicació de l'àrea escandinava amb Europa Occidental van fer que tingués nul·la repercussió. Amb la creació de les Corts de Lleó es va obrir així el camí perquè el Tercer Estat participés en les decisions de govern.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Post, Gaines. Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 (en anglès). The Lawbook Exchange, 1964, p.71. ISBN 1584776927. 
  2. Keane, John. The Life and Death of Democracy (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009. ISBN 0393058352. 

BibliografiaModifica

  • "The Life and Death of Democracy". John Keane. Simon & Schuster, London, 2009.
  • Crònica de la Humanitat 1987, Plaza & Janés: ISBN 84-01-60699-3
  • COMMEMORACIÓ DE LES CORTS DE LEON 1188. LA PRESÈNCIA DE ZAMORA Autors: ESTEPA DEU, CARLOS, Valdeón Baruque, JULIOL ISSN 0213-8212
  • Revista: Anuari Institut d'Estudis Zamoranos "Florián d'Ocampo"; dades Font: 1988,: 609-622
  • L'original llatí de l'ordenament de les Corts de Lleó en 1188 Bécker, Jeroni Edició digital: Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2008

Enllaços externsModifica