Cos (ciutat)

ciutat grega de l'illa de Cos

Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos. És la ciutat més gran de l'illa, situada en el seu extrem oriental. L'any 2011, el municipi de Cos tenia 33.388 habitants, i la unitat municipal de Cos 19.432.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaCos
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 53′ 38″ N, 27° 17′ 13″ E / 36.89383°N,27.28703°E / 36.89383; 27.28703
EstatGrècia
Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de l'Egeu
RegióEgeu Meridional
Unitat perifèricaunitat perifèrica de Cos
MunicipiKos Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població21.430 (2021) Modifica el valor a Wikidata (318,9 hab./km²)
Geografia
Superfície67,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal853 xx Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkos.gr Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Al segle viii aC va formar part de l'anomenada Hexàpolis dòrica en la qual participaven Cos, Cnido, Halicarnàs, Lindos, Ialisos i Camiros.[2]

Era també coneguda com a Cos dels Mèropes o Cos Meròpide.[3] Tucídides assenyala que la utilitzaren els atenesos, juntament amb les illes de Khalki i Samos, com a base d'operacions contra Rodes l'any 412 ae. Poc després va ser fortificada per Alcibíades.[4][5] Pausànies esmenta també Cos com el lloc d'origen d'alguns vencedors olímpics.[6]

La ciutat de Cos es refundà després per sinecisme, a causa d'una revolta l'any 366 ae. Segons Estrabó, abans de viure en aquesta ciutat refundada de Cos, els seus habitants vivien a Astipalea, situada en una altra part de l'illa, també al costat de la mar.[7][8][9]

Referències

modifica
  1. «Detall del cens de 2011 (en grec)». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 20 abril 2019].
  2. Heródoto I,144.
  3. Tucídides VIII,41.
  4. Tucídides VIII, 44.
  5. Tucídides VIII,108.
  6. Pausanias VI,14,12.
  7. Estrabón XIV,2,19.
  8. Estrabón, Geografia llibres XI-XIV, p.519, nota 184 de Mª Pau de Falç García-Bellido, Madrid: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
  9. Diodoro Sículo XV,76,2.

Enllaços externs

modifica