Coserans
El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.[1]
 Coserans | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Localització | |||||
| |||||
| Geografia | |||||
| Part de | Gascunya  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
La capital és la vila de Sent Girons (Sent Guironç de Coserans en occità i Saint Girons en francès, nom oficial). Gairebé la totalitat del Coserans depenia de l'antic bisbat de Sent Líser (Saint-Lizier en francès), que fou dissolt el 1801.
Té actualment aproximadament 26.000 habitants, si bé va tenir-ne molts més al final del segle xix, que fou el període d'apogeu del territori amb l'extracció mineral, el paper i la creació de la hidroelectricitat (un dels creadors del concepte és Aristide Bergès, nadiu de la zona) així com alguns establiments termals.
Fou part de l'antic comtat de Comenge (extensió des de Tolosa al nord, fins al Pirineu al sud) antigament unit al Pallars (s. XI-xiii), i després un vescomtat.
Fou una de les rutes d'emigració dels republicans pel port de Salau (entre Montgarri i Salau).
Tradicions populars modifica
- Bethmalais (ball popular)
- Festes de la transhumància.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coserans |
- ↑ «Coserans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.