Un cospell és un disc de metal que antigament s'emprava per encunyar de martell l'anvers i el revers d'una moneda. També es diu flan, flam o flaó.[1][2][3] Es preparava en tallar un riell fos en discs prims bruts, segons la composició de l'aliatge convingut per l'autoritat monetària.

Una mostra de cospell.

Antigament, en lloc de cospells verges de vegades es van emprar monedes velles que es van reencunyar. En la majoria dels casos els dibuixos de la vella moneda desapareixien completament, però n'hi ha on es pot rastrejar la moneda anterior, el que és de gran ajuda en arqueologia per determinar la cronologia de les encunyacions.[4]

ReferènciesModifica

  1. «cospell». Glossari. Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: octubre del 2016].
  2. Juan José Amengual. Nuevo diccionario mallorquin-castellano-latin. J. Colomar, 1878, p. 37–. 
  3. María del Mar Llorens Forcada; Maria del Mar Llorens; Xavier Aquilué Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 55–. ISBN 978-84-7283-563-4. 
  4. Villaronga, Leandre. «Tècniques d'encunyació». A: Numismàtica antiga de la Península Ibèrica: introducció al seu estudi. Volum 1 de Història monetària Catalana . Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 14-48. ISBN 9788472837720. 

Vegeu tambéModifica