El cotximí, conegut també com a laymón és la llengua dels pobles cotximís que van ocupar la major part de la Península de Califòrnia fins a la seva extinció, ocorreguda probablement a principis del segle XX. Tot i així, l'INEGI xifra en 88 els parlants d'aquest idioma.

Infotaula de llenguaCochimí
laymón
Tipusllengua morta, llengua, llengua extinta i llengua no-escrita modifica
Parlants
88 (2010)[1] principalment a Mèxic Mèxic
Rànquing-
Parlat aBaixa Califòrnia
Autòcton deBaixa Califòrnia modifica
Classificació lingüística
Llengües yuma-cochimí
 Cochimí
Característiques
Sistema d'escripturasense valor modifica
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-2coj
ISO 639-3coj modifica
Glottologcoch1272 modifica
Ethnologue.comcoj modifica
IETFcoj modifica

L'agrupació lingüística cotximí comprenia dos grans grups: el cotximí meridional i el cotximí septentrional. La línia divisòria entre aquestes dues grans agrupacions la constituïa la Missió de San Ignacio de Kadakaamán, en el nord de l'actual Baixa Califòrnia Sud. Es coneix la llengua gràcies a alguns escrits llegats pels jesuïta que van evangelitzar la Península de Califòrnia al segle XVIII. Amb base en l'anàlisi d'aquests textos, ha estat possible establir una relació entre l'antic cotximí i la resta de les llengües de la família yuma-cochimí, de la qual constitueix un grup independent i de les que se'n separà vers el 1000.[2]

Text en cotximíModifica

A baix es reprodueix el Pare Nostre en la varietat del cotximí de San Ignacio Kadakaamán, recollida per Francisco Xavier Clavijero del treball dels missioners Barco i Ventura, treball aquest últim que desgraciadament es va perdre.

« Va-bappa amma-bang miarnu,
rna-rnang-ajua huit maja tegem:
amat-mathadabajua ucuem:
kern-rnu-jua arnrna-bang vahi-mang amat-a-nang la-uahim.
Teguap ibang gual güieng-a.vit-a-jua ibang-a-nang packagit:
-mut-pagijua abadakegem, rnachi uayecgjua packabaya..guern:
kazet-aduangarnuegnit,pacurn:
guangrnayi-acg packadabanajarn.
Amén.
»

ReferènciesModifica

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Hill, Jane H. "Toward a Linguistic Prehistory of the Southwest: "Azteco-Tanoan" and the Arrival of Maize Cultivation." Journal of Anthropological Research, Vol 58, No. 4 (Winter 2002), p. 458