Cràntor de Soli

Cràntor de Soli (grec antic: Κράντωρ, llatí: Crantor) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes, on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia i amic de Polemó d'Atenes, i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del segle iv aC, car Xenòcrates va morir el 315 aC). Va morir en data desconeguda i va deixar hereu d'una fortuna de dotze talents a Arcesilau de Pítana.

Infotaula de personaCràntor de Soli
Biografia
Naixementc. 344 aC Modifica el valor a Wikidata
Soli Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 275 aC Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Causa de mortEdema Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentPlatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsXenòcrates de Calcedònia, Polemó d'Atenes i Crates d'Atenes Modifica el valor a Wikidata

Va escriure nombroses obres de què Diògenes Laerci esmenta els "Comentaris" (ύρομνήματα), de 30.000 línies, obra de què alguns diuen que en part va ser escrita per Arcesilau,[1] però no se'n conserva cap fragment. Sembla que la seva temàtica era sobre afers morals i Horaci el classifica, juntament amb Crisip de Soli, entre els filòsofs morals. La seva obra més popular a Roma sembla que fou De Luctu (Περὶ Πένθους), dirigida al seu amic Hipocles, per la mort del seu fill, de la que Ciceró en va fer ús per la seva "Consolatio" a la mort de la seva filla Tul·liola, i alguns fragments es conserven a l'obra de Plutarc en un tractat sobre el consol dirigit a Apol·loni. Fou també seguidor de Plató i va escriure comentaris sobre els treballs del seu mestre. També va fer assajos de poesia, de la qual va dipositar una col·lecció a un temple d'Atenea a Soli; el poeta Teetet l'anomena "amic de les muses" i el posa a l'altura d'Homer i Eurípides.[2]

ReferènciesModifica

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) IV, 24-26
  2. Crantor a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p.