Crónica de Aragón
La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499. L'obra comprèn des dels mítics reis de Sobrarbe fins a l'any 1458, durant el regnat d'Alfons V d'Aragó "el Magnànim". L'obra és precedida per tres llarg pròlegs de tipus laudatori on l'autor sosté amb rotunditat el seu aragonesisme i la preeminència del regne d'Aragó sobre la resta de regnes hispànics; en el primer pròleg es dedica a lloar les excel·lències d'Hispània, en el segon lloa el passat del regne d'Aragó i en el tercer reivindica la importància de Saragossa, considerada per ell mateix com a ciutat cabdal de tota Ibèria.
| Tipus | crònica i obra |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Gualberto Fabricio de Vagad |
| Llengua | aragonés medieval |
| Publicació | 1499 |
P98  | Paul Hurus |
 | |
Portada de la Crónica de Aragón, primer testimoni històric de l'escut d'Aragó
