Crónica roja
Crónica roja (títol del guió: Vía cerrada) és una pel·lícula mexicana de 1979 dirigida per Fernando Vallejo. Va guanyar en aquest any el Premi Ariel de la Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques a la Millor opera prima i Millor ambientació.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Fernando Vallejo  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Raul Dominguez |
| Dissenyador de producció | Raúl Domínguez |
| Guió | Fernando Vallejo |
| Música | Ernesto M. Cortázar |
| Muntatge | Maximino Sánchez Molina |
| Productora | Conacite 2 |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 13 setembre 1979 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de presons |
   | |
ArgumentModifica
Ambientada a Colòmbia, mostra la vida dels dos germans Albarrán, extracció humil. El gran, Manuel, afeccionat a les apostes, es veu implicat en l'assassinat de dos vigilants de la duana i és empresonat. El petit, Mario, aleshores es junta amb dos malfactors amb la intenció d'ajudar el seu germà a fugar-se de la presó. La seva violència els farà famosos a la "crònica roja" dels diaris.[2]
RepartimentModifica
- Mario Saavedra - Mario Albarrán
- Gerardo Vigil - Manuel Albarrán
- Carlos Cardán
- Guillermo Orea
- Víctor Alcocer
- Leonor Llausás
- Roberto Cañedo
- René Cardona
- Enrique Pontón
AmbientacióModifica
Com director de cinema, Fernando Vallejo pren el tema de l'època de La Violència a Colòmbia, però amb actors mexicans. Va ser filmada en Jalapa (Veracruz). Ambienta territoris, idiosincràsies, costums com el parlar-se de vostè tots els personatges, fins i tot sent familiars i iconografies colombianes.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ XXI Premis Ariel a Filmaffinity
- ↑ Crónica roja a sensacine.com.mx
- ↑ CRÓNICAS ROJAS. LAS PELÍCULAS DE FERNANDO VALLEJO, per Leonardo Mora, a la Revista Transas
