Crac de Moab

El Crac de Moab o Crac dels Moabites —en àrab قلعة الكرك, Qalʿat al-Karak— fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres. Va substituir al Crac de Montreal, més meridional, que els croats feien servir com a capital d'una baronia del regne de Jerusalem. Vegeu Senyoria de Transjordània.

Infotaula d'edifici
Crac de Moab
Kerak BW 1.JPG
modifica
Dades
TipusCastell modifica
Empresa constructoraPayen le Bouteiller modifica
Creació1142 modifica
Cronologia
Siege of Kerak (en) Tradueix modifica
Ubicació geogràfica
PaísJordània
Governaciógovernació de Karak
Ciutatal-Karak modifica
 31° 10′ 50″ N, 35° 42′ 05″ E / 31.1806°N,35.7014°E / 31.1806; 35.7014
Activitat
Gestor/operadorsenyoria de Transjordània modifica
Plànol
Vista a la mar Morta

La fortalesa fou iniciada el 1142[1] per Payen o Payan, antic cambrer del rei Folc de Jerusalem i segon senyor de Transjordània. Els francs l'anomenaven Petra deserti perquè hi situaven l'antiga Petra nabatea, tot i que és molt més al sud, i també Crac de Moab o dels Moabites. La plaça dominava el camí dels peregrins des de Damasc i el dels caravanes entre Síria i Egipte. Sota Reinald de Chatillon va representar una greu amenaça pels musulmans quan va llençar una expedició cap al Mar Roig, que finalment va fracassar.[1]

El zengita Nur al-Din primer (1170) i després Saladí la van assetjar; el 1188 es va rendir a causa de la fam al germà de Saladí, el futur al-Adil I.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Regan, Geoffrey. Saladin and the Fall of Jerusalem (en anglès). Routledge, 1987, p.79. ISBN 0709942087. 

BibliografiaModifica