Obre el menú principal

Credo és una obra per a piano, cor i orquestra escrita per Arvo Pärt. Composta el 1968, la primera actuació pública de l'obra es va realitzar el 16 de novembre del mateix any a l'Auditori de Tallin, Estònia,[1] per l'Orquestra Simfònica de Ràdio Estònia sota la direcció de Neeme Järvi.

Infotaula de composicióCredo
Forma musical composició musical
Compositor Arvo Pärt
Durada 13 minuts
Estrena
Estrena 16 novembre 1968
Escenari Tallinn, Estònia
Director musical Neeme Järvi
Modifica les dades a Wikidata

El judici oficial sobre la música de Pärt anava d'un extrem a un altre. Certes obres van ser lloades i premiades i altres prohibides, com Credo.[2] L'estrena de Credo va ser un escàndol per a autoritats culturals del seu país, que en aquell moment estava sota la tutela soviètica. Ja era un individu sospitós que componia música «burgesa d'avantguarda», inspirada en el dodecafonisme. Aquesta obra va ser l'última en la qual va emprar la tècnica del collage.

Descoratjat per la censura de l'obra, Pärt va entrar en una crisi personal i va iniciar el primer dels seus períodes de silenci contemplatiu. A Credo, Pärt reflecteix en termes musicals una crisi estilística i personal que feia temps que l'afectava. Durant tretze minuts resumeix la recerca que emprèn per trobar les eines adequades per traçar el seu propi camí. Pärt va abandonar la composició, i es va retirar per començar una particular travessa pel desert, una dolorosa recerca espiritual i artística. Llavors va girar els ulls cap a la música antiga, va analitzar el cant gregorià i la música polifònica del primer Renaixement. Parteix des de zero i esborra tots els apriorismes de la seva trajectòria anterior.[3] Durant aquest temps va estudiar la música coral francesa i francoflamenca dels segles XIV al XVI: obres de Machaut, Ockeghem, Obrecht, Josquin. Al començament dels anys 1970, va escriure algunes obres de transició en l'esperit de la primitiva polifonia europea, com la seva Tercera Simfonia el 1971.[2]

ReferènciesModifica

  1. Malquori, Diego. «Expresar lo inexpresable. Tiempo y temporalidad en el arte contemporáneo». Universitat Ramon Llull. [Consulta: 27 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Biografia» (en castellà). Acoger y Compartir. [Consulta: 27 novembre 2018].
  3. Cruz, Pilar. «Un monstre que diu la veritat». Fundació Joan Miró. [Consulta: 27 novembre 2018].