Viquipèdia

Reveixí

espècie d'insecte
(S'ha redirigit des de: Crematogaster scutellaris)
Per a altres significats, vegeu «Repeló».

El reveixí (Crematogaster scutellaris) és una espècie de formiga de la subfamília dels mirmicins (Myrmicinae) de distribució típicament mediterrània, però es distribueix també per Europa Central, Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica.[1][2] És comuna a la península Ibèrica i Illes Balears.[3] A Andalusia rep el nom vulgar de "morito", ''fraile'' o "hormiga rabuda".[4]

Infotaula d'ésser viuReveixí
Crematogaster scutellaris Modifica el valor a Wikidata

Colònia de Crematogaster scutellaris  ♀
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaFormicidae
SubfamíliaMyrmicinae
TribuCrematogastrini
GènereCrematogaster
EspècieCrematogaster scutellaris Modifica el valor a Wikidata
(Olivier, 1792)
Pasturant pugons

Noms comuns modifica

Crematogaster scutellaris rep diversos noms comuns en català: reveixí, cuallevat, formiga carnissera (a les Balears), formiga del suro, formiga roja del suro, formiga rossa del suro, rebaixí, xurxígol.[5][6][7][8]

Morfologia modifica

És una espècie inconfusible a simple vista pel contrast entre el cap vermellós i el tòrax i abdomen bruns, pràcticament negres, sent l'única espècie bicolor del gènere Crematogaster que habita la península Ibèrica. La forma de l'abdomen també és característica, ja que s'estreny gradualment cap a l'àpex i acaba en punta amb una forma d'aglà apuntada. L'àpex, que uneix l'abdomen amb el tòrax és arquejat i la inserció de l'àpex amb l'abdomen és descendent.

Biologia i ecologia modifica

Crematogaster scutellaris és una espècie abundant que construeix les seves colònies principalment en soques i troncs caiguts o en branques mortes d'arbres vells o decrèpits; també nidifica sota l'escorça de pins i alzines sureres, així com en esquerdes i clivelles de construccions, on fabrica el niu amb una barreja de fusta mastegada i terra. Entre març i octubre forma pistes de recol·lecció llargues i ben definides; les obreres transporten principalment substàncies líquides ensucrades, que prenen de pugons, emmagatzemades al pap, i també materials sòlids (restes d'artròpodes, petits insectes, etc.)[9]

És força característic el seu comportament de defensa reactiva, ja que quan se la molesta aixeca l'abdomen amenaçadorament i no dubta a mossegar i picar amb el seu fibló, especialment quan es manipulen o piquen els troncs o branques on hi ha la colònia, moment en què poden aparèixer desenes o centenars d'individus.

 
Reina

La posta es produeix a l'estiu. L'eclosió de les larves es produeix principalment el setembre i passen l'hivern a segon estadi; a la primavera següent donen lloc a les larves de tercer estadi, que passen a la fase de pupa durant l'estiu. Cap a mitjans i finals de l'estiu s'esdevé la principal emergència d'obreres i els individus sexuats apareixen a finals d'agost.[10]

Si es colpeja l'arbre on viuen, surten immediatament amb l'abdomen aixecat i emetent una petita gota de feromona d'alarma per l'extrem posterior. L'olor de la feromona provoca una mobilització general al formiguer i aviat qualsevol intrús es veu envoltat d'una marabunta de formigues agressives que el mosseguen.

S'ha especulat que C. scutellaris és un depredador natural de les postes de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) un lepidòpter que és una plaga devastadora de les pinedes mediterrànies (en especial Pinus halepensis), tanmateix tot i alimentar-se de les escames de les postes no s'ha pogut observar que consumeixin o danyin els ous de les postes[1]

D'altra banda, són una plaga per a la indústria del suro, donada la seva abundància sobre les alzines sureres; les seves colònies es desenvolupen en gairebé tota l'espessor del suro en el qual practiquen perforacions, galeries i cambres que pot arribar a reduir la seva grossor en un 25%, amb les consegüents pèrdues econòmiques; són, a més, molt molestes per als peladors, donada la seva agressivitat i dolorosa picadura. Ataca també les piles de suro, causant de vegades danys importants si romanen molt temps al lloc.[4]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 López-Sebastián, E., Selfa i Arlandis, J. & Tinaut, A. 2004. Acerca de Crematogaster scutellaris (Olivier, 1791) (Hymenoptera, Formicidae) como depredador de huevos de la procesionaria del pino. Boletín de sanidad vegetal. Plagas, 30(4): 699-702. ISSN 0213-6910
  2. ↑ «Fauna Europaea». Arxivat de l'original el 2017-06-02. [Consulta: 20 març 2009].
  3. ↑ Hormigas.org: Crematogaster scutellaris
  4. ↑ 4,0 4,1 Villagrán, M. & Ocete, M. E. 1990. Datos preliminares de la distribución de nidos de Crematogaster scutellaris en alcornocales de Andalucía occidental. Boletín de sanidad vegetal. Plagas, 16: 151-157
  5. ↑ «Reveixí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «El medi natural del Bages. L'alzinar». Arxivat de l'original el 2009-06-18. [Consulta: 12 setembre 2011].
  7. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera - Consell Insular d'Eivissa i Formentera Arxivat 2013-06-11 a Wayback Machine. Data de la consulta: 3/8/2013 (català)
  8. ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 26 novembre 2023].
  9. ↑ Sòria, F. J., Villagrán, M, & Ocete, M. E. 1994. Butlletí de sanitat vegetal. Plagues, 20 (4): 637-642. ISSN 0213-6910
  10. ↑ «Villagrán, M., Soria, F. J. & Ocete, M. E. 1998. Fenología de los hormigueros de Crematogaster scutellaris (Olivier, 1792) (Hymenoptera, Formicidae) en el SO de España. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (Sec. Biol.), 94(3-4): 97-100». Arxivat de l'original el 2010-06-19. [Consulta: 12 setembre 2011].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reveixí

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reveixí&oldid=32712297»